dissabte, 20 de desembre del 2014

Història de la música i de la dansa bloc 1 - entrada


-----------------------------------

Materials d'estudi

HISTÒRIA DE LA MÚSICA

TERMES MUSICALS I DICCIONARIS

- 
http://grups.blanquerna.url.edu/m38/index.htm

https://sites.google.com/a/blanquerna.url.edu/calaix-de-music/llenguatge-musical/cultura-musical/historiadelamusicaayoutube

http://www.corazonistas.edurioja.org/haro/recursos/hmusica/intro.html

http://perso.wanadoo.es/antoninesdos/

https://sites.google.com/site/periodesmusicals/

http://library.thinkquest.org/15413/history/music-history.htm

http://www.naxos.com/education/brief_history.asp

http://www.xtec.cat/monografics/rtee/cat/teledmus/vocabulari/vocabulari.htm

http://www.palaumusica.cat/tresorsbiblioteca/cat/glossary.html

http://dicmus.blogspot.com.es/

http://recursostic.educacion.es/artes/mos/version/v1/glosario.php?PHPSESSID=n5k21b41nohgtciu16rcvln0h1&texto_busqueda=Introduzca%20su%20b%FAsqueda&tipo_busqueda=0&sLetra=A

http://grups.blanquerna.url.edu/m11/infantil/continguts.htm

http://www.hagaselamusica.com/diccionario/a/

http://www.el-atril.com/Fichas/teoria/glosario.htm

http://www.teoria.com/referencia/index.php

http://es.wikipedia.org/wiki/Glosario_de_terminolog%C3%ADa_musical

http://musica.fakiro.com/diccionario/indice.html

http://www.dolmetsch.com/musictheorydefs.htm

http://www.dolmetsch.com/composers.htm


----------------------------------

Llistat d'audicions

Història de la Música. Llistat d’audicions.

La música durant l’Edat Mitjana.

1. Cant gregorià: 
2. Berenguer de Palou:a 
3. Leonin: .
4. Llibre Vermell de Montserrat:a 

La música durant el Renaixement.

5. Josquin Desprez:a 
6. Mateu Fletxa el Vell:a 
7. Luca Marenzio:a 
8. Luis de Milán:  (del Libro de música de vihuela de mano intitulado El Maestro).

La música barroca

. 9. Giuseppe Tartini: Sonata en sol m, op. 1, núm. 10, “Didone abbandonata”:a  .
10. Antonio Vivaldi: Concert per flauta en sol m, op. 10, núm. 2, “La Notte”:a  ;a II: Presto
(Fantasmi);a  .
11. Henry Purcell: Dido and Æneas:a Recitatiu: ‘Thy hand, Belinda’; Ària: ‘When I am laid in
earth’.
12. Johann Sebastian Bach: Obertura (Suite) núm. 2 en si m, BWV 1067: V.a  ;
VI.a  ; VII.a  .
13. Georg F. Haendel: Messiah: 11. ‘For unto us a child is born’ (cor).

La música del Classicisme.

14. Giovanni Battista Pergolesi: La serva padrona:a  ia  ’.
15. Joseph Haydn: Quartet de corda, en Do M, op. 76, núm. 3 (Emperador): II.a Poco adagio,
cantabile.
16. Wolfgang Amadeus Mozart: Simfonia núm. 40 en sol m, K. 550: I.
17. Wolfgang Amadeus Mozart: Concert per a clarinet i orquestra en La M, K. 622: II.a  .
18. Ludwig van Beethoven: Simfonia núm. 3 en Mib M, op. 55 (Heròica): I.a  .

La música durant el segle XIX

. 19. Franz Schubert: , D. 118 (lied).
20. Gioacchino Rossini: Il Barbiere di Siviglia: ‘ ’.
21. Hector Berlioz: Simfonia fantàstica, op. 14: V. .
22. Richard Wagner: Tristan und Isolde: ‘Mild und leise’. (Acte III)
23. Gustav Mahler: Simfonia núm. 2, “Resurrecció”: IV. .

La música durant el segle XX.

24. Claude Debussy: Préludes per a piano I: ‘ ’.
25. Igor Stravinski: La Consagració de la Primavera: 2.a  .
26. Arnold Schoenberg: Pierrot Lunaire, op. 21: 18. ‘ ’.
27. Edgar Varèse:a  .
28. Frederic Mompou:a  .
29. Steve Reich: 
30. György Ligeti:a  .

---------------------------------

Comentari de text

COM FER UN COMENTARI DE TEXT DE TEMÀTICA MUSICAL

A les proves de PAU un dels exercicis és redactar un comentari text  d’alguna d'aquests tipologies:
  • crítica musical
  • entrevista a un compositor o intèrpret
  • fragment d'un assaig o article de reflexió sobre el fet musical
El comentari de text ha tenir una extensió aproximada de 250 paraules.

Orientación prèvies a la redacció de comentari

A Assimilació del text

1. Lectura integra del text

Convé fer una primera lectura de comprensió i després una segona lectura més aprofundida per tal de detectar-hi els elements més importants per a l'anàlisi. Al llarg de la lectura, subratlla el més important i fes anotacions al marge.
  • Llegeix amb atenció un parell de vegades el text i busca al diccionari les paraules i termes que no s'entenguin i informació sobre l’autor, l’època que ajudarà a la contextualització.
  • Identifica la tipologia textual ( crítica, entrevista, assaig,...o bé si fos un text dramàtic d’una òpera cal comentar si és un acte, una escena..)
  • Subratlla els termes musicals i cerca el seu significat, en cas que no el coneguis).
  • Divideix-lo en parts en funció del contingut.
  • Anota les idees principals que s’exposen en el text, tingues en compte el grau d’objetivitat.

2. Anàlisi i interpretació

  • Anàlisi de la terminologia utilitzada en el text.
    -  Assenyala els termes més significatius i aclareix-ne el sentit en el text.
    -  Defineix o aclareix els noms propis, els termes tècnics, les institucions...
  • Organització del contingut del text
    - Identifica les idees essencials. Com es distribueix la informació al llarg del text? Quantes parts s'hi poden distingir? Com s'articula el text des del punt de vista lògic?
    - Reagrupa i expressa els temes continguts en el text.
  • Anàlisi i interpretació del contingut del text
    - Qui és l'autor del text? A qui es dirigeix?
    - Analitza la intenció de l'autor. Què pretén l'autor que faci o pensi el lector? Hi ha altres opinions contràries o alternatives a les de l'autor? Aporta diferents punts de vista? Es contrasta amb altres opinions o valoracions?
4. Textualització
  • Fes un esquema que et serveixi de guia per a estructurar la redacció del comentari de forma ordenada, amb una introducció, un desenvolupament i una conclusió.
  • Revisa l'esborrany del comentari. Aquesta fase implica no només corregir la redacció del comentari, sinó sobretot tornar a llegir el text i el comentari per a intentar completar-ne l'anàlisi.
  • Un cop revisat l'esborrany, ja pots procedir a la redacció definitiva.

B Redacció del comentari

Per redactar el comentari intenta seguir la següent estructura:
  • Introducción
    • Situa el text en el temps, parla de la tipologia textual,  de l’autor i les parts que presenta el text.
    • La referència a l'autor del text i una breu nota biogràfica (si es tractad’un músic, compositor, assagista..,)
    • El títol i la data d'escriptura del text, la tipologia textual (si es tracta d'una crítica, entrevista, un assaig, ,...)
    • La realitat social o estètica que reflexa el text i si el text participa de les característiques de l'època en què ha estat escrit.
    • Comentar si el text forma part d'una obra més general és a dir, si es tracta d'un assaig indicarem si pertany a un recull amb una temàtica comuna; si forma part d'una carta, d’un article de diari, el programa de mà d’un concert,,,,
  • Desenvolupament
Es fan totes les observacions que heu  anotat en la fase d’assimilació del text, enumerant-les de forma ordenada i entenedora. Heu d'intentar mostrar la  capacicitat d'associar i relacionar el contingut del text amb els propis coneixements musicals. Explicar el termes i conceptes bàsics que es presenten. Us heu d'acostar al text i l'heu de desxifrar, com si es tractés d'un codi que cal anar descobrint iexplicant amb el vostre vocabulari. La redacció del comentari ha d'anar seguint el text, i ha de ser una interpretació objectiva 
  • Conclusió
La conclusió interpretativa o crítica en relació al text, (amb quin estil està redactat el text, a quin públic va adreçat, quina és la
seva finalitat, amb quines altres idees es poden relacionar la tesi fonamental exposada, etc.,,,Pots introduir la teva pròpia interpretació o opinió. En fer la conclusió de tot el comentari per
destacar-ne les idees principals i hi podeu afegir una valoració personal procurant ser objectiu.

Què cal evitar?

La repetició sistemàtica. Dir el mateix que diu el text amb els mateixos mots és un exercici inútil. Es tracta de fer aportacions que ajudin a aclarir i interpretar el text. Es poden citar breus fragments que siguin essencials, però és millor que expliquis amb els teus mots, amb altres mots, les teves conclusions a partir del text. En la valoració personal defugir fórmules com ara "m'ha agradat molt" o "aquest comentari ha estat molt difícil", perquè heu de procurar que el to del comentari sigui sempre objectiu.
(Recordeu que la introducció només és la part inicial del text, per tant, no ens podem estendre en aquesta part. Una bona introducció no hauria d'ocupar més d'un terç del comentari.)
Alguns recursos

RESUM DE TEXTOS

Idees principals per fer un bon resum
TORNAR                                                                                                                                                  tornar

Què és un resum?
Un resum és un text reduït respecte d’un altre que anomenem “el text de partença”.

Un problema és la proporció que ha de tenir aquest resum. La resposta vindrà donada segons el tipus de text i de destí que s’hagi de donar al resultat.

Una primera idea per realitzar un bon resum seria tenir clar “allò que no serà un bon resum”. Per tant passarem a veure què és un mal resum: si un text té molts paràgrafs, l’alumne es dedica a resumir cada paràgraf en solitari. El resultat és un resum desmembrat. O sigui que en llegir-ho veiem que es tracta d’un  “resum fet de miques”.

I en un bon resum cal sentir que les idees estan encadenades com en un text normal. En un resum de veritat hi ha paràgrafs, si s’escau, però es nota la unitat de significat. Cal pensar si, pel tipus de text proposat, cal o no un resum a partir de cada paràgraf  de partença. Un bon resum no s’ha de fer posant la mirada de manera inqüestionable només en cada línia i en cada paràgraf. El resultat que obtindríem seria una pila de frases sense cap principi ni idea directriu. Cal que fem un text on es demostri que hem “repensat” el text de partença.
A l’altre extrem del “resum fet de miques”, hi sumaríem el mal resum construït d’una manera compacta, sense cap punt i a part. Tots dos són models a rebutjar.

El bon resum ha de donar comptes del moviment de conjunt del text de partença. Cal evitar el resum fet de trossos i el resum fet de generalitats.

Com es fa un bon resum?
En primer lloc cal tenir una comprensió total del conjunt del text. No es pot fer un resum si no hem llegit a fons i comprès la totalitat del text.
No hem d’afegir res de res al text de partença. I tampoc hem d’eliminar un tret essencial del text. O sigui que hem de tenir en compte tot allò que és essencial en el text.
El resum s’ha d’articular sobre allò que és essencial en el text. Per avançar en el camí del resum és aconsellable fer-se una frase que contingui el nucli del text i que –sense escriure-la- ens dirigeixi durant tot el resum. Formular-se mentalment aquesta frase en ajudarà a fer avançar el resum al seu voltant.
Esquema
Per fer el resum cal resseguir l’esquema del text de l’autor. El resum segueix l’ordre del text de partença. Un resum no és un text original! Podem reestructurar l’aparició d’algunes idees per fer-lo més coherent, sempre i quan sigui a l’interior d’un grup d’idees, mai podem refer el pla de treball que ha seguit l’autor.
Hem de parlar com si fóssim l’autor. Hem d’eliminar tota frase de l’ordre “l’autor diu”.
És indispensable fer-se l’esquema del text abans de fer el resum. Ens servirà per fer l’esquema del resum. I sense esquema no serveix de res posar-se a escriure un resum!
Proporcions internes del text.
Cal respectar les proporcions del text de partença, sempre de forma aproximada. Estem al servei de la idea general i hem de donar compte de les idees essencials del text. O sigui que hem de “guardar” espai en el nostre resum per explicar totes les idees. Quan a mitja llargada del text que construïm, encara ens falta bona part del text de partença per resumir, no anem bé. No podem fer més llarg el començament del nostre text de resum i quan veiem que se’ns acaba el lloc passar per alt parts del text de partença.
Cal equilibrar les parts del resum amb les parts del text de partença.
Però cal estar desperts i saber descobrir allò que és essencial i allò que és accessori en el text de partença i equilibrar el nostre esquema a partir d’aquesta anàlisi i no a partir del nombre de mots o línies! En regles generals, potser caldrà passar per alt detalls d’exemples, o exemples en sí per donar prioritat a l’expressió dels arguments idees o dades importants. Cal tenir en compte la importància de les idees i dels significats per sobre de tot.
Cal la tècnica dels indis jívaros: reduïen el cap dels seus enemics, però mostraven els trets de la fesomia d’aquests enemics. Les deformacions són inevitables, però l’estructura hi és conservada. El resultat final té una unitat orgànica que dóna comptes de l’estructura i de la substància.Com en les reduccions de caps, el nostre resum ha de resseguir aquests elements.

Com construir els paràgrafs

Cal entrenar-se a resumir per paràgrafs. fins que no tinguem clar aquest concepte ens serà difícil anar més endavant.
Cal articular els paràgrafs entre ells. No hem de fer frases excessivament curtes i telegràfiques, per sistema. Fer frases simples per sistema fa que el resum sigui feixuc. Cal usar la subordinació sense allargar les frases de forma innecessària. Cal vetllar els connectors lògics entre els paràgrafs.
Un bon resum expressa el pensament de l’autor. Segueix el recorregut les idees de l’autor. Les idees estan repartides en paràgrafs que responen als centres d’interès del text de partença i estan articulades entre elles.

Algunes regles d’or

Un resum massa llarg, que és més llarg que la proposta de l’enunciat, no pot ser mai bo.
En un resum no utilitzarem abreviatures de mots per “ser més curts”.
Usar mots diferents de l’original pot ser bo si realment hi ha mots equivalents, si hem entès perfectament el sentit i trobem que els podem canviar. No hi ha d’haver una actuació irreflexiva en aquest punt. Si hi ha algun mot o expressió entre cometes es pot conservar, si és necessari. Cal ser fidel sense ser servil.

Mètode de treball.
1. Llegir tot el text de partença i tornar a llegir la introducció i la conclusió.

2. Extreure la idea principal general i la de cada paràgraf. (penseu en la tècnica del subratllat). Elaborar la frase mestra mentalment (escriure-la a l’esborrany si cal)

3. Treballar sobre el text fent els subratllats, els encerclats i les fletxes convenients que destaquin com estan connectades les idees del text. Cal guixarl’original.

4. Cal fer-se l’esquema del text. (podem fer-ho damunt del text mateix, si es pot)

5. Cal fer-se l’esquema del resum que podrà contenir apartats del text de partença agrupats i per tant amb menys paràgrafs.

6. Què fem amb els exemples? Estem fent una síntesi i no un “collage”, per tant els exemples hauran de ser agrupats en categories en molts casos. En d’altres caldrà establir una classificació (per exemple quan se citen molts noms o xifres, quan hi ha taules...)  No podem triar els exemples que ens facin més gràcia i prou.

7. Redactarem els paràgrafs segons l’esquema previst vetllant per la importància relativa de cadascun i connectant-los lògicament. Cada paràgraf conté una idea principal. Cada paràgraf comença per la idea principal que desenvolupa.

8.  Cal evitar usar les expressions pròpies de l’estil de l’autor del text de partença.

9. Cal evitar fer citacions del text de partença.

10. Cal escriure el text en la llengua actual.

11. En cap cas escriurem frases de l’ordre “l’autor diu”, “el text diu”... i semblants. L’exercici diu clarament:  feu el resum de ... I per tant ja se sap que allò que escriurem és el resum d’un text de partença. Escriure frases d’aquest tipus ens fa perdre espai per al contingut, que serà més pobre, enfarfega el lector, crea problemes de sintaxi a l’hora d’usar l’estil indirecte...

12. Quan haurem escrit el nostre text “resum” caldrà repassar-lo per comprovar l’ortografia, les “principals faltes de gramàtica” que solem fer,  i tots aquells aspectes que faran que el producte estigui “acabat”.

---------------------------------

Mapes conceptuals. Tutorial bubbl.us

  • Tutorial en castellà sobre la utilizació pas a pas de bubbl.us bubbl.us
Per enviar el vostres mapes conceptuals a l'espai del fòrum cal que primer us registreu com usuaris i deseu la vostra feina., Un cop fet això:
  • Clica l'opció de menu que diu Sharing en la zona superior i selecciona Read only-link to sheet .
  • Copia el link, i envia'l al fòrum, llavors el podrem visualitzar tots.
Vídeo en anglès sobre com crear un mapa conceptual amb bubbl.us
En el propi programa si pulseu l'opció Help podreu veure totes les opcions del programa ( en anglès).

----------------------------------

Línies del temps. Dipity

Línies del temps. Dipity

“La línia de temps, també anomenada fris cronològic, és un sistema de representació gràfica de la successió del temps històric. És una bona eina per a identificar les diferents categories temporals: ritme, simultaneïtat, canvi, continuïtat, successió i duració.

Dipity és un aplicatiu que permet la creació de línies de temps interactives, gràcies a la incorporació d’elements multimèdia (vídeos, fotografies, mapes, gràfics, textos, enllaços…).
Podeu consultar el tutorial per aprendre el seu funcionament.


----------------------------------

Línea del temps. Timetoast

Línea del temps. Timetoast
Feu clic a l'enllaç http://www.timetoast.com/ per a obrir el recurs.

----------------------------------

Línea del temps. Timerime

Línea del temps. Timerime
Feu clic a l'enllaç http://www.timerime.com/ per a obrir el recurs.

---------------------------------
fin

Publicat per a

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)