Lliurament 3
del 21 d'octubre al 4 de novembre del 2014L'època d'entreguerres. La Gran Depressió. Els totalitarismes i Segona Guerra Mundial.- Recursos
- Activitats d'aprenentatge
- Activitats d'avaluació
- Solucionari
- Activitats d'ampliació
-------------------------------
Pla de treball
Història del món contemporani
Pla de treball del Lliurament 3
Continguts
Contingut 1. Anys 20, crisi i depressió de 1929 i el New Deal. Unitat 6 del Llibre de text. Editorial Claret. Pàgina WEB: El crac del 29
Contingut 2. Els totalitarismes: el feixisme italià . Unitat 7 del Llibre de text. Editorial Claret. Pàgina WEB: Els feixismes. Pàgina WEB: el feixisme italià.
Contingut 3. Els totalitarismes: el nacionalsocialisme alemany . Unitat 7 del Llibre de text. Editorial Claret. Pàgina WEB: El nazisme.
Contingut 4. La Segona Guerra Mundial. Unitat 7 del Llibre de text. Editorial Claret. Pàgina WEB: La II Guerra Mundial.
Orientacions
Aquesta unitat us permetrà conèixer
- l'inici de la crisi i la depressió de l'any 29 i com cada vegada , aquesta, afectarà a més països, alterant seriosament l'equilibri intern dels mateixos i les relacions internacionals.
- l'onada de dictadures, sobretot a Europa, i com s'arriba a la II Guerra Mundial.
Per altra banda també estudiareu:
- els feixismes com un dels models més característic del totalitarisme.
- el nazisme i l'inici de la II Guerra Mundial
- les conseqüències de la II Guerra Mundial
Seqüència de treball
1. Llegeix el material d'estudi indicat en Recursos.
2. A continuació llegeix i procura entendre el material didàctic de suport i fes els exercicis que tens plantejats a les activitats d'aprenentatge.
3. Fes la tasca L1ACR1_Comentari de textos del semestre 1.
- Pes de la nota sobre el global del Lliurament: La nota final del lliurament serà la mitjana aritmètica de les qualificacions obtingues en les activitats d'avaluació
4. Completa el qüestionari d'avaluació L1AC2_qüestionari 1. Restauració i revolucions-1.
- Pes de la nota sobre el global del Lliurament: La nota final del lliurament serà la mitjana aritmètica de les qualificacions obtingues en les activitats d'avaluació
- Nombre d' intents: 4 intents
5. Completa el qüestionari d'avaluació L1AC3_qüestionari 2. Restauració i revolucions-2.
- Pes de la nota sobre el global del Lliurament: La nota final del lliurament serà la mitjana aritmètica de les qualificacions obtingues en les activitats d'avaluació
- Nombre d'intents: 2 intents
6. Completa el qüestionari d'avaluació L1AC4_qüestionari 3. Revolucions i nacionalisme.
- Pes de la nota sobre el global del lliurament: La nota final del lliurament serà la mitjana aritmètica de les qualificacions obtingues en les activitats d'avaluació
- Nombre d'intents: 4 intents
7. Completa el qüestionari d'avaluació L1AC5_qüestionari 4. Colonialisme i imperialisme.
- Pes de la nota sobre el global del lliurament: La nota final del lliurament serà la mitjana aritmètica de les qualificacions obtingues en les activitats d'avaluació
- Nombre d'intents: 3 intents
8. Completa els qüestionaris d'ampliació.
- Nombre il·limitats d'intents
- no és activitat avaluable
9. Visualitza la presentació que t'ajudarà a consolidar continguts
- no és activitat avaluable
-------------------------------
L'economia de l'època d'entreguerres.
Feu clic a l'enllaç http://www.claseshistoria.com/entreguerras/esquema.htm
-------------------------------
El "crac" de 1929 i la Gran Depressió.
Feu clic a l'enllaç http://www.buxaweb.com/historia/temes/contemp/crac1929.htm
-------------------------------
L' ascens dels feixismes.
Feu clic a l'enllaç http://www.claseshistoria.com/fascismos/esquema.htm
-------------------------------
Els feixismes.
Feu clic a l'enllaç http://www.buxaweb.com/historia/temes/contemp/feixismes.htm
---------------------------------
El feixisme italià.
Feu clic a l'enllaç http://www.buxaweb.com/historia/temes/contemp/feixismeitalia.htm
--------------------------------
El nazisme alemany.
Feu clic a l'enllaç http://www.buxaweb.com/historia/temes/contemp/nazismealemany.htm
--------------------------------
La Segona Guerra Mundial.
Feu clic a l'enllaç http://www.buxaweb.com/historia/temes/contemp/segonaguerramundial.htm
-------------------------------
L3AP1_Llegir i interpretar un gràfic i una taula
COM LLEGIR I INTERPRETAR UN GRÀFIC I UNA TAULA
|
En l'estudi de la història s'han d'emprar tot sovint altres tècniques gràfiques per comprendre millor allò que s'està analitzant.
Així, cada vegada és més freqüent l'ús d'estadístiques, de gràfiques (de diversos tipus) i de taules.
Les taules i gràfics de dades estadístiques són documents que ens proporcionen informació quantitativa sobre un fenomen o un
fet de caràcter demogràfic, econòmic, polític, etc.
Els gràfics permeten una lectura visual i ràpida de les dades. N’hi ha de diversos tipus.
Entre d’altres hi podem destacar:
Gràfic de barres o columnes: s’utilitza per comparar una o més variables en un moment o espai determinat.
Gràfic de sectors o circular: només permet representar una sèrie de dades. S’utilitza per representar la distribució d’un fenomen mitjançant els sectors d’una circumferència. Cada sector del cercle representa el valor d’una determinada unitat.
Gràfic de línies: S’utilitza per representar l’evolució d’una variable durant un període de temps. Hi pot haver més d’una línia si es vol representar l’evolució de diverses variables. Cada línia representa un grup de dades.
Població de les províncies catalanes (2009
Gràfic de barres
|
Llengües més parlades al món
Gràfic de sectors o circular
|
Hores de treball i dies
Gràfic de línies
|
 |  |  |
Taula: s'utilitza per classificar
Rànquing de noms més freqüents a Catalunya
Pos. | Sexe | Nom | freqüència | ‰ |
|---|---|---|---|---|
| Font: Idescat, a partir de l'estadística de naixements. | ||||
| Nota: el ‰ ha estat calculat sobre el total de nascuts vius a l'any i en el lloc de residència seleccionats. | ||||
| Nota: Només es mostren els noms de freqüència igual o superior a 4. | ||||
| 0001 | H | MARC | 1.229 | 15,20 |
| 0002 | D | MARTINA | 972 | 12,02 |
| 0003 | D | LAIA | 917 | 11,34 |
| 0004 | D | JÚLIA/JULIA | 910 | 11,25 |
| 0005 | D | PAULA | 835 | 10,33 |
| 0006 | H | ÀLEX/ÁLEX | 814 | 10,07 |
| 0007 | H | ÈRIC/ERIC | 764 | 9,45 |
| 0008 | D | CARLA | 752 | 9,30 |
| 0009 | D | MARIA/MARÍA | 739 | 9,14 |
| 0009 | H | POL | 739 | 9,14 |
| 0011 | H | PAU | 735 | 9,09 |
| 0012 | D | LUCÍA | 724 | 8,95 |
| 0013 | H | ARNAU | 683 | 8,45 |
| 0014 | H | BIEL | 649 | 8,03 |
| 0015 | H | GERARD | 616 | 7,62 |
| 0016 | H | MARTÍ | 613 | 7,58 |
| 0017 | D | CLÀUDIA/CLAUDIA | 606 | 7,49 |
| 0018 | H | JAN | 599 | 7,41 |
| 0019 | D | AINA | 595 | 7,36 |
| 0020 | H | HUGO | 585 | 7,23 |
| 0021 | D | SARA | 577 | 7,14 |
| 0022 | D | NOA | 529 | 6,54 |
| 0023 | H | DAVID | 514 | 6,36 |
| 0024 | H | NIL | 506 | 6,26 |
| 0025 | H | DANIEL | ||
Els gràfics i taules són una font explicativa i sintetitzadora molt important.
Es poden comentar seguint aquest passos:
| Pas 1 | Pas 2 | Pas 3 | Pas 4 |
- Identificar : magnituds, cronologia,
- especificar el tema sobre el qual se’ns informa (títol).
- cronologia, any o període a què fa referència.
- espai geogràfic a què fa referència: Catalunya, Unió Europea...
- naturalesa (és a dir econòmica, demogràfica, etc)
| Descriure detalladament les dades i els resultats
- Identificar la variable o variables representades en el gràfic (el títol i la llegenda ens ho indiquen)
- Indicar amb quines unitats s’expressen les dates (quilòmetres, tones, percentatges, etc.)
- Descripció global: especificar la tendència general de la gràfica.
- Descripció detallada: analitzar l’evolució de cada variable, els punts màxims i els mínims; establir fases cronològiques i explicar les dades més representatives |
- Interpretació de les dades:
Mitjançant les dades del gràfic, buscar els factors que expliquen el fenomen representat en el gràfic, és a dir, indicar les causes i les conseqüències que se’n deriven; tot contextualitzant el moment històric al qual pertanyen. (Moltes vegades cal relacionar el gràfic amb factors que no hi són indicats d'una manera explícita, però que són necessaris per interpretar-lo correctament).
Interpretar les dades, és el punt més interessant i on s'han d'exposar els elements que fan que les xifres anteriors s'entenguin.
| - Citar les conclusions semblants a les del comentari d' un text. Cal procurar que tot el que es comenti tingui una relació directa amb els gràfics, i mai no s' ha de tornar a explicar tot el que ja s' ha dit o tot el que saps sobre el tema
De fet es tractaria de resumir els aspectes més rellevants de la informació i comentar el valor que tenen aquestes dades per al fenomen estudiat.
|
------------------------------
L3AP2_Estudi i aplicació de conceptes
ESTUDI I APLICACIÓ DE CONCEPTES
|
L'època d'entreguerres
Activitat per assolir conceptes, frases que t'ajudin a entendre tot aquest període....tens un redactat i caldrà que intentis trobar-li sentit a tota la lectura.
Es tracta d'anar definint cada frase....i si veus que no et surt torna a repassar els materials
El tema és: l’economia, societat i política de l’època d’entreguerres
Dates a recordar 1919,
1919
Endeutament de productors i consumidors. Final de la guerra: Ruïna europea i enriquiment dels EEUU. 1920 - 1921 Crisi de superproducció.
1922 comença a millorar la situació econòmica. CRAC 1929 “ Els feliços anys vint” Especialment als EEUU “ Prosperitat americana”. S’iniciava una
època d’un fort consumisme amb abús del crèdit i especulació borsària 1919
Els feliços anys 20? Època de prosperitat econòmica.
1929
Crac. Època de depressió econòmica
El crac de 1929. Els inversors particulars. L’estalviador retira els dipòsits del banc. No hi ha més préstecs ni a consumidors ni a productors.
Crisi bancària Fallida de la borsa Empreses
i bancs han invertit en borsa. Els bancs esgoten liquiditat. Tancament de fàbriques. Atur. Deutors de crèdits que no podran tornar. .
1929-1939
La depressió dels anys trenta. Crac de la borsa de Nova York. Fallida de la banca. Crisi empresarial. Augment de l’atur Crisi als EEUU.
La crisi s’estén per tot el món Estimula l’aparició dels règims totalitaris Als EEUU., des de 1932, Roosevelt aplicarà el New Deal.
Es busquen solucions a la crisi. Teories keynesianes. Retirada d’inversions americanes. Baixada de preus mundials. 3 Conseqüències internacionals.
Intervenció i direcció estatal en matèria econòmica. La prosperitat depèn de la inversió i no de l’estalvi.
La lluita contra la crisi. El New Deal 1933. Franklin D. Roosevelt (demòcrata). Control dels bancs. Estímul de la inversió (crèdits estatals).
El dèficit pressupostari s’equilibraria amb els impostos. Devaluació de la moneda.Pla agrícola (pujar preus, eliminació d’estocs...).
Intervenció estatal.Obres públiques.Intervencions econòmiques.Intervencions socials.Reducció de l’atur (disminució jornada laboral).
Fixació salari mínim, subsidis d’atur, polítiques d’ocupació..).
* Repasseu les frases i intenteu copsar el sentit dins del seu ambient
-----------------------------
L3AP3_Els efectes i les consequències de la crisi
EFECTES I CONSEQÜÈNCIES DE LA CRISI
|
Títol: Els efectes de la crisi en la producció industrial dels països més industrialitzats del món
* Índex 100 el 1929, nomes vol donar una referència teòrica del nivell de producció de diferents països el 1929. Independentment del volum real de producció, tots tindrien un índex 100, així es pot saber la seva evolució de producció el 1932.
índex de la producció industrial en 1932
(1929=100)*
| |||||||
EUA
|
53
|
França
|
82
|
Suècia
|
89
|
URSS
|
183
|
Alemanya
|
53
|
Romania
|
82
|
Noruega
|
93
| ||
Canadà
|
58
|
Regne Unit
|
84
|
Japó
|
98
| ||
Polònia
|
63
|
Holanda
|
84
| ||||
Txecoslovàquia
|
64
|
Itàlia
|
67
| ||||
Bèlgica
|
69
| ||||||
- Analitza i comenta el quadre anterior.
- Observaràs que tots els països han sofert variacions des d’un teòric índex 100 de producció el 1929; per fer el comentari cal que segueixis els quatre blocs en que els hem classificat.
- Fixat especialment en el cas d’Alemanya i Itàlia i relaciona el comentari amb la situació política dels dos països.
ANÀLISI I SOLUCIONARI D’UNA ESTADÍSTICA
Aquesta estadística mostra els efectes de la crisi en la producció industrial dels països més industrialitzats del món.
* Índex 100 el 1929, nomes vol donar una referència teòrica del nivell de producció de diferents països el 1929. Independentment del volum real de producció, tots tindrien un índex 100, així es pot saber la seva evolució de producció el 1032.
índex de la producció industrial en 1932
(1929=100)*
| |||||||
EUA
|
53
|
França
|
82
|
Suècia
|
89
|
URSS
|
183
|
Alemanya
|
53
|
Romania
|
82
|
Noruega
|
93
| ||
Canadà
|
58
|
Regne Unit
|
84
|
Japó
|
98
| ||
Polònia
|
63
|
Holanda
|
84
| ||||
Txecoslovàquia
|
64
|
Itàlia
|
67
| ||||
Bèlgica
|
69
| ||||||
- Analitza i comenta el quadre anterior.
En aquest quadre es pot apreciar clarament la caiguda generalitzada de la producció industrial els anys de la Gran Depressió. Al primer bloc els països més industrialitzats, sobretot Estats Units i Alemanya, són els que més acusen els efectes de la Gran Depressió en el sector industrial. Altres països europeus, blocs segon i tercer, pateixen menys la caiguda industrial derivada de la crisi generalitzada. La economia soviètica, desconnectada dels circuits econòmics internacionals i en procés de industrialització forçosa pels Plans Quinquennals de Stalin, és la única que mostra un clar creixement industrial.
A Alemanya la forta caiguda industrial provocaria un número d’aturats enorme i una radicalització política. El resultat seria l’arribada al poder d’Adolf Hitler al gener de 1933 i una ràpida transició cap el totalitarisme.
Itàlia patia una situació de crisi des del final de la Primera Guerra Mundial.
El feixisme de Benito Mussolini havia arribat al poder a l’octubre de 1922 i la situació política havia canviat radicalment, però la situació econòmica no s’havia recuperat des del final de la guerra.
Els Estats Units amb el New Deal de Roosevelt iniciarien un capitalisme intervencionista com el que proposava Keynes.
- Observaràs que tots els països han sofert variacions des d’un teòric índex 100 de producció el 1929; per fer el comentari cal que segueixis els quatre blocs en que els hem classificat.
BLOC I
EUA : L’economia americana encara patia les conseqüències de la crisi del 1929 i la seva producció va reduir- se un 47%
ALEMANYA : La desaparició dels capitals nord-americans paralitzà tot el sistema de producció industrial. Les fàbriques tanquen i l’atur es dispara. La producció Alemanya baixa un 47% respecte de l’any 29.
CANADÀ : Un descens en d´intercanvi comercial amb Gran Bretanya farà que el país perdi un 42% de producció respecte a l’any 29..
POLÒNIA, TXECOSLOVÀQUIA : Al ser països molt joves també patiran conseqüències de la crisi Americana i veuran reduïda un 37% i un 46%, respectivament, la seva producció.
BÈLGICA: Retrocedeix un 31% en el seu índex de producció respecte l’any 29 degut a la fallida de l’economia Americana.
BLOC II
FRANÇA, GRAN BRETANYA I HOLANDA : Gràcies a les seves colònies van patir menys les conseqüències de la crisi. Les seves economies van patir solament una davallada del 18%, 16% i 16%, 16%, respectivament.
ROMANIA : Al final de la primera guerra mundial iniciarà tot un seguit d’explotacions petrolÍferes que li van permetre la industrialització del país ; degut aquest fet la seva producció es va veure molt poc afectada (tan sols un 18%).
ITÀLIA : Tot i haver format part del bàndol vencedor de la guerra va sortir molt poc beneficiada del repartiment del botins de guerra , això i la seva feblesa democràtica faran que la seva producció retrocedeixi un 33% desprès de la crisi dels EE UU .
BLOC III
SUÈCIA I NORUEGA : La seva neutralitat en la Primera Guerra Mundial va enfortir les seves economies. La crisi del 29 va fer baixar la producció tan sols un 11% i un 7%, respectivament.
JAPÓ : Amb la seva annexió territorial de Manxuria va permetre que la seva producció pràcticament no varies respecte de l’any 29 (un 2% tan sols).
BLOC IV
URSS : La seva manca de contactes econòmics amb occident la deixà al marge del efectes de la crisi alhora que els resultats del Primer Pla Quinquennal iniciat per Stalin ja començaven a donar els seus fruits. La seva economia, respecte de l’any 1929, va créixer un 83%.
- Fixat especialment en el cas d’Alemanya i Itàlia i relaciona el comentari amb la situació política dels dos països i tracta de comentar els efectes de la crisi de 1929 sobre la producció industrial d’aquestos països.
ALEMANYA I ITÀLIA
L’acabament de la Primera Guerra Mundial produirà una crisi en les democràcies parlamentàries occidentals. Davant d’aquesta situació s’optarà per substituir el tradicional sistema de lliure concurrència per un capitalisme monopolístic, garantit per règims autoritaris.
Molts d’aquests moviments es presentaren com una nova solució que superava la dicotomia entre la democràcia capitalista i el comunisme. També anomenada per molts com: “la tercera via”.
A Alemanya, quan per primera vegada , des de l’acabament de la guerra, la situació econòmica es trobava en un procés d’expansió, arriba la crisi. La desaparició del capitals nord-americans paralitza tot el sistema de producció industrial. Les fàbriques tanquen i l’atur es dispara: sis milions d’alemanys es troben sense feina.
Itàlia, malgrat pertànyer al bàndol del vencedors, no va obtenir les compensacions territorials ni econòmiques que esperava. L’economia italiana, arruïnada per la guerra, es trobava en una situació mol feble. El sentiment de frustració es va accentuar entre tots els sectors nacionalistes.
Una forta inestabilitat social i una fortíssima agitació política, afavorirà, l’aparició de polítics autoritaris com Benito Mussolini a Itàlia i Adolf Hitler a Alemanya. En una època de pèrdua de valors i de desconcert el culte líder serà la solució. El valor suprem serà l’Estat , que passava a ser el representant de la nació i tots els individus hauran d’estar al seu servei.
L’acció i no la reflexió era la norma general. Lla teoria política que sostenia la seva ideologia era molt limitada. L’anticomunisme va ser una referència permanent tot i que un dels aspectes més constants va ser el nacionalisme i les constants referències a temps passats gloriosos.
A Alemanya ,amb l’arribada de Hitler al poder al 1933, la situació econòmica i social va millorar notablement. La producció es va estimular gràcies a un gran programa d’obres públiques i a les creixents demandes de fabricació d’armament.
A Itàlia, Mussolini, combinarà iniciativa privada i intervenció estatal, junt amb una producció agrària orientada cap a la autosuficiència que permetrà als italians refer-se’n. Per la seva eficàcia, amb el temps proliferaran molts partits i moviments que imitaran, més o menys, aquest model italià.
Amb les seves economies enfortides, anys més tard, Alemanya, Itàlia i també Japó - moguts per un afany imperialista juntament amb ganes de revenja - portaran al món cap a una Segona Guerra Mundial.
----------------------------
L3AP4_Activitat i solucionari sobre una estadística. Crisi i ascensió dels feixismes
ACTIVITAT I SOLUCIONARI SOBRE UNA ESTADÍSTICA.
Crisi i ascensió dels feixismes
|
ANÀLISI D’UNA ESTADÍSTICA
Aquesta estadística mostra els efectes de la crisi en la producció industrial dels països més industrialitzats del món.
* Índex 100 el 1929, nomes vol donar una referència teòrica del nivell de producció de diferents països el 1929.
Independentment del volum real de producció, tots tindrien un índex 100, així es pot saber la seva evolució de producció el 1032.
índex de la producció industrial en 1932
(1929=100)*
| |||||||
EUA
|
53
|
França
|
82
|
Suècia
|
89
|
URSS
|
183
|
Alemanya
|
53
|
Romania
|
82
|
Noruega
|
93
| ||
Canadà
|
58
|
Regne Unit
|
84
|
Japó
|
98
| ||
Polònia
|
63
|
Holanda
|
84
| ||||
Txecoslovàquia
|
64
|
Itàlia
|
67
| ||||
Bèlgica
|
69
| ||||||
- Analitza i comenta el quadre anterior. Observaràs que tots els països han sofert variacions des d’un teòric índex 100 de producció el 1929; per fer el comentari cal que segueixis els quatre blocs en que els hem classificat. Fixat especialment en el cas d’Alemanya i Itàlia i relaciona el comentari amb la situació política dels dos països. Es tracta de comentar els efectes de la crisi de 1929 sobre la producció industrial d’aquestos països.
Resposta molt resumida i sintetitzada
En aquest quadre es pot apreciar clarament la caiguda generalitzada de la producció industrial els anys de la Gran Depressió.
Al primer bloc els països més industrialitzats, sobretot Estats Units i Alemanya, són els que més acusen els efectes de la Gran Depressió en el sector industrial. Altres països europeus, blocs segon i tercer, pateixen menys la caiguda industrial derivada de la crisi generalitzada. La economia soviètica, desconnectada dels circuits econòmics internacionals i en procés de industrialització forçosa pels Plans Quinquennals de Stalin, és la única que mostra un clar creixement industrial.
A Alemanya la forta caiguda industrial provocaria un número d’aturats enorme i una radicalització política. El resultat seria l’arribada al poder d’Adolf Hitler al gener de 1933 i una ràpida transició cap el totalitarisme.
Itàlia patia una situació de crisi des del final de la Primera Guerra Mundial.
El feixisme de Benito Mussolini havia arribat al poder a l’octubre de 1922 i la situació política havia canviat radicalment, però la situació econòmica no s’havia recuperat des del final de la guerra.
Els Estats Units amb el New Deal de Roosevelt iniciarien un capitalisme intervencionista com el que proposava Keynes.
|
Resposta molt més ampliada i complerta (fixeu-vos en la diferència amb l'anterior
L’acabament de la Primera Guerra Mundial produirà una crisi en les democràcies parlamentàries occidentals. Davant d’aquesta situació s’optarà per substituir el tradicional sistema de lliure concurrència per un capitalisme monopolístic, garantit per règims autoritaris.
Molts d’aquests moviments es presentaren com una nova solució que superava la dicotomia entre la democràcia capitalista i el comunisme. També anomenada per molts com: “la tercera via”.
A Alemanya, quan per primera vegada , des de l’acabament de la guerra, la situació econòmica es trobava en un procés d’expansió, arriba la crisi. La desaparició del capitals nord-americans paralitza tot el sistema de producció industrial. Les fàbriques tanquen i l’atur es dispara: sis milions d’alemanys es troben sense feina.
Itàlia, malgrat pertànyer al bàndol del vencedors, no va obtenir les compensacions territorials ni econòmiques que esperava. L’economia italiana, arruïnada per la guerra, es trobava en una situació mol feble. El sentiment de frustració es va accentuar entre tots els sectors nacionalistes.
Una forta inestabilitat social i una fortíssima agitació política, afavorirà, l’aparició de polítics autoritaris com Benito Mussolini a Itàlia i Adolf Hitler a Alemanya. En una època de pèrdua de valors i de desconcert el culte líder serà la solució. El valor suprem serà l’Estat , que passava a ser el representant de la nació i tots els individus hauran d’estar al seu servei.
L’acció i no la reflexió era la norma general. Lla teoria política que sostenia la seva ideologia era molt limitada. L’anticomunisme va ser una referència permanent tot i que un dels aspectes més constants va ser el nacionalisme i les constants referències a temps passats gloriosos.
A Alemanya ,amb l’arribada de Hitler al poder al 1933, la situació econòmica i social va millorar notablement. La producció es va estimular gràcies a un gran programa d’obres públiques i a les creixents demandes de fabricació d’armament.
A Itàlia, Mussolini, combinarà iniciativa privada i intervenció estatal, junt amb una producció agrària orientada cap a la autosuficiència que permetrà als italians refer-se’n. Per la seva eficàcia, amb el temps proliferaran molts partits i moviments que imitaran, més o menys, aquest model italià.
Amb les seves economies enfortides, anys més tard, Alemanya, Itàlia i també Japó - moguts per un afany imperialista juntament amb ganes de revenja - portaran al món cap a una Segona Guerra Mundial.
|
-----------------------------
L3AP5_Activitats i solucionari. II Guerra Mundial
ACTIVITAT I SOLUCIONARI SOBRE LA II GUERRA MUNDIAL
|
1. Analitzeu la següent taula i realitzeu un petit comentari seguint el següent esquema
( pots consultar i ajudar-te amb el guió que tens a l'aula).
| Pèrdues humanes durant la II Guerra Mundial | |
| País | Pèrdues humanes |
| Unión Soviética | 20.000.000 |
| Alemania | 7.000.000 |
| Polonia | 6.000.000 |
| Japón | 2.000.000 |
| Yugoslavia | 1.500.000 |
| Francia | 600.000 |
| Gran Bretaña | 400.000 |
| Italia | 400.000 |
| E.E.U.U |
300-000
|
- Identifiqueu-la
- Es tracta d'una taula a on es contempla les pèrdues humanes durant la II Guerra Mundial
- Descriviu-la
- A la primera columna observem els països ( es citen tots).
- A la segona columna observem les pèrdues humanes en cadascú dels països citats a la primera columna.
- Interpreteu-la
- S'assenyalen i s'escriuen els països amb més i els països amb menys baixes
- Conclou
- afegir que la Segona Guerra Mundial ha estat el conflicte amb el més gran nombre de víctimes al voltant de 50.000.000.- les baixes van afectar de forma diferent als països que havien participat en la guerra. Així Polònia va perdre aproximadament el 20% de la seva població, laURSS i Iugoslàvia més del 10%. En canvi ,EE UU va ser el país amb menys pèrdues humanes (300.000).A més haurien d'afegir d'altres xifres com la mort d'uns 6.000.000 de jueus de diferentss nacionalitats i altres.- També dir que a la gran majoria de pèrdues en el combat les hem d'acompanyar de pèrdues civils . Els bombardeigs sistemàtics de les ciutats, les bombes llançades sobre Hiroshima i Nagasaki.
2. Expliqueu què va passar amb les fronteres d'Alemanya una vegada finalitzada la II Guerra Mundial
Després de la rendició d'Alemanya, el país va quedar dividit zones, cadascuna controlada per un dels països vencedors
Les tensions entre els soviètics i les altres potències van dona lloc a la divisió d'Alemanya en dues.
La República Federal Alemanya (occident) i l'altra República Democràtica Alemanya (URSS).
Exercici/complementari
Fixa't bé en la fotografia....i en la resposta de la pregunta.
Com veus la resposta de la pregunta et pot ajudar a esbrina com es desenvoluparia els últims apartats d'un comentari d'una fotografia o imatge
3. Penseu com s' entenen les noves relacions internacionals una vegada finalitzada la II Guerra Mundial i recordeu que cal al·ludir a conceptes com:
3a) OTAN
http://www.historiasiglo20.org/GLOS/OTAN.htm
+ més informació a l'enllaç
3b) Pacte de Varsòvia
+ més informació l'enllaç
3c) Guerra Freda
+ més informació l'enllaç
Font: La Guerra Freda carlesolmedo
4. Definiu l'Organització de les Nacions Unides (ONU)
En 1945 es va crear l' Organització de les Nacions Unides (ONU) amb l'objectiu d'evitar noves guerres.
+ més informació l'enllaç
------------------------------
L3AC1_Tasca. Activitats S1_14-15
HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI
LLIURAMENT 3
|
Heu d'escollir una de les dues opcions A/B [c/u 10 punts]
Opció A
Llegiu amb atenció el següent text i contesteu posteriorment a les preguntes
"La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte d’ideologies i també de recursos, tant en les seves causes com en la seva direcció. Cap recurs natural era tan essencial com els combustibles fòssils. El petroli cru era el component clau per a la gasolina i els plàstics, i el carbó alimentava els forns que produïen acer i feien girar les turbines per generar energia elèctrica. Els aliats van guanyar la guerra perquè tenien combustibles fòssils i perquè van impedir que les potències de l’Eix convertissin els combustibles dels països ocupats en recursos per vèncer. Poc abans de Pearl Harbor els Estats Units produïen dues terceres partsdel petroli mundial [...].
La Unió Soviètica en produïa el 10% i l’utilitzava per a les seves pròpies necessitats; les seves reserves eren importants. La resta dels productors reals i potencials de petroli actuava dins d’una esfera d’interessos econòmics dominada per les pautes del mercat i la geografia anterior a la guerra, pautes que afavorien els aliats. Aquestes nacions eren Mèxic, Canadà, Veneçuela, Irak, Iran i Aràbia Saudita."
Font: W. Murray; A. R. Millett, La guerra que calia guanyar. 2006
|
1. Fes un petit resum i assenyala les idees principals [2 punts]
2. Contesteu a les preguntes següents [2 punts]
- quin és el context històric de les dades que proporciona el text?
- i com defineixen, els autors del text, la guerra?
3. Segons els autors del text digueu [2 punts]
- quines són les dues causes fonamentals del desenllaç de la guerra?
- en quines dades es basen?
4. A quin tipus de recurs donen una importància especial? Per què? [2 punts]
5. Es pot aplicar aquest tipus d’interpretació econòmica del conflicte a altres guerres que has estudiat? [2 punts]
Opció B
Observeu aquest esquema i contesteu posteriorment a les preguntes
 |
Els líders de les principals potències aliades es van reunir periòdicament des de l'any 1941 amb dos objectius fonamentals:
Es dissenyava una nova estructura de relacions internacionals que s'ha mantingut fins la dècada dels anys 90 del segle XX i per tal d'aconseguir aquest objectiu es va potenciar el sistema de conferències que de fet ja era un dels sistemes diplomàtics més antics. En un principi es varen reunir els líders dels Estats Units i Gran Bretanya (conferències bipartites) però de l'any 1943, aquestes reunions diplomàtiques es van obrir a altres potències com Xina i URSS (conferències tripartites).
|
Organització de la pau
Conferències bipartites
 |
Conferències tripartites
 |
La ONU
En les conferències interaliades es va pensar en la creació d'un organisme que fos capaç de superar les deficiències de les Societats de Nacions.El resultat va significar l'aparició de l'Organització de les Nacions Unides) ONU a l'octubre 1945.
El seu objectiu bàsic ha estat el manteniment de la Pau i la seguretat internacional i s'ha interessat per la solució dels problemes econòmics, socials, culturals i humanitaris a partir de la cooperació internacional.
Els òrgans fonaments de l'ONU són:
|
1. Descriviu l'esquema [2 punts]
2. Digueu [2 punts]
- quin és el context històric de les dades que et proporciona l'esquema
- i nomeneu al menys 2 conferenciants presents a la fotografia
3. Definiu el terme conferència, poseu un exemple i descriviu els seus objectius [3 punts]
4. Basant-te en la informació que tens sobre l' ONU intenta localitzar i escriure 2 conflictes en els que ha participat intentant mantenir la pau i la seguretat internacional [3 punts]
-------------------------------
L3ACR1_Activitats S1_14-15
HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI
LLIURAMENT 3
|
Heu d'escollir una de les dues opcions A/B [c/u 10 punts]
Opció A
Llegiu amb atenció el següent text i contesteu posteriorment a les preguntes
"La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte d’ideologies i també de recursos, tant en les seves causes com en la seva direcció. Cap recurs natural era tan essencial com els combustibles fòssils. El petroli cru era el component clau per a la gasolina i els plàstics, i el carbó alimentava els forns que produïen acer i feien girar les turbines per generar energia elèctrica. Els aliats van guanyar la guerra perquè tenien combustibles fòssils i perquè van impedir que les potències de l’Eix convertissin els combustibles dels països ocupats en recursos per vèncer. Poc abans de Pearl Harbor els Estats Units produïen dues terceres partsdel petroli mundial [...].
La Unió Soviètica en produïa el 10% i l’utilitzava per a les seves pròpies necessitats; les seves reserves eren importants. La resta dels productors reals i potencials de petroli actuava dins d’una esfera d’interessos econòmics dominada per les pautes del mercat i la geografia anterior a la guerra, pautes que afavorien els aliats. Aquestes nacions eren Mèxic, Canadà, Veneçuela, Irak, Iran i Aràbia Saudita."
Font: W. Murray; A. R. Millett, La guerra que calia guanyar. 2006
|
1. Fes un petit resum i assenyala les idees principals [2 punts]
2. Contesteu a les peguntes següents [2 punts]
- quin és el context històric de les dades que proporciona el text?
- i com defineixen, els autors del text, la guerra?
3. Segons els autors del text digueu [2 punts]
- quines són les dues causes fonamentals del desenllaç de la guerra?
- en quines dades es basen?
4. A quin tipus de recurs donen una importància especial? Per què? [2 punts]
5. Es pot aplicar aquest tipus d’interpretació econòmica del conflicte a altres guerres que has estudiat? [2 punts]
Opció B
Observeu aquest esquema i contesteu posteriorment a les preguntes
|
Els líders de les principals potències aliades es van reunir periòdicament des de l'any 1941 amb dos objectius fonamentals:
Es dissenyava una nova estructura de relacions internacionals que s'ha mantingut fins la dècada dels anys 90 del segle XX i per tal d'aconseguir aquest objectiu es va potenciar el sistema de conferències que de fet ja era un dels sistemes diplomàtics més antics. En un principi es varen reunir els líders dels Estats Units i Gran Bretanya (conferències bipartites) però de l'any 1943, aquestes reunions diplomàtiques es van obrir a altres potències com Xina i URSS (conferències tripartites).
|
Organització de la pau
Conferències bipartites
|
Conferències tripartites
|
La ONU
En les conferències interaliades es va pensar en la creació d'un organisme que fos capaç de superar les deficiències de les Societats de Nacions.El resultat va significar l'aparició de l'Organització de les Nacions Unides) ONU a l'octubre 1945.
El seu objectiu bàsic ha estat el manteniment de la Pau i la seguretat internacional i s'ha interessat per la solució dels problemes econòmics, socials, culturals i humanitaris a partir de la cooperació internacional.
Els òrgans fonaments de l'ONU són:
|
1. Descriviu l'esquema [2 punts]
2. Digueu [2 punts]
- quin és el context històric de les dades que et proporciona l'esquema
- i nomeneu al menys 2 conferenciants presents a la fotografia
3. Definiu el terme conferència, poseu un exemple i descriviu els seus objectius [3 punts]
4. Basant-te en la informació que tens sobre l' ONU intenta localitzar i escriure 2 conflictes en els que ha participat intentant mantenir la pau i la
seguretat internacional [3 punts]
------------------------------
Solucionari de les activitats amb retroacció del S1_ 14-15
HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI
SOLUCIONARI. Lliurament 3 |
Opció - A
Llegiu amb atenció el següent text i contesteu posteriorment a les preguntes
"La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte d’ideologies i també de recursos, tant en les seves causes com en la seva direcció. Cap recurs natural era tan essencial com els combustibles fòssils.
El petroli cru era el component clau per a la gasolina i els plàstics, i el carbó alimentava els forns que produïen acer i feien girar les turbines per generar energia elèctrica. Els aliats van guanyar la
guerra perquè tenien combustibles fòssils i perquè van impedir que les potències de l’Eix convertissin els combustibles dels països ocupats en recursos per vèncer. Poc abans de Pearl Harbor
els Estats Units produïen dues terceres parts del petroli mundial [...]. La Unió Soviètica en produïa el 10% i l’utilitzava per ales seves pròpies necessitats; les seves reserves eren importants.
La resta dels productors reals i potencials de petroli actuava dins d’una esfera d’interessos econòmics dominada per les pautes del mercat i la geografia anterior a la guerra, pautes que
afavorien els aliats. Aquestes nacions eren Mèxic, Canadà, Veneçuela, Iraq, Iran i Aràbia Saudita."
Font: W. Murray; A. R. Millett, La guerra que calia guanyar. 2006
1. Fes un petit resum i assenyala les idees principals (2 punts)
- conflicte d'ideologies
- conflicte de recursos
2. Digueu a (2 punts)
- quin és el context històric de les dades que proporciona el text. II Guerra Mundial
- i com defineixen els autors del text la guerra? conflicte d'ideologies i de recursos
3. Segons els autors del text, (2 punts)
- quines són dues causes fonamentals del desenllaç de la guerra? ideologies i recursos
- en quines dades es basen?(pots elaborar la resposta tot utilitzant les dades de fabricació d’armament)
Els Estats Units produïen dues terceres parts del petroli mundial [...]. La Unió Soviètica en produïa el 10% i l’utilitzava per ales seves pròpies
necessitats;
4. A quin tipus de recurs donen una importància especial? Per què? (2 punts)
El petroli cru cru era el component clau per a la gasolina i els plàstics, i el carbó alimentava els forns que produïen acer i feien girar les turbines per
generar energia elèctrica.
5. Es pot aplicar aquest tipus d’interpretació econòmica del conflicte a altres guerres que has estudiat? (2 punts)
Sí i per exemple la I Guerra Mundial
Sí i per exemple la I Guerra Mundial
Opció B
Observeu aquest esquema
|
Els líders de les principals potències aliades es van reunir periòdicament des de l'any 1941 amb dos objectius fonamentals:
Es dissenyava una nova estructura de relacions internacionals que s'ha mantingut fins la dècada dels anys 90 del segle XX i per tal d'aconseguir aquest objectiu es va potenciar el sistema de conferències que de fet ja era un dels sistemes diplomàtics més antics. En un principi es varen reunir els líders dels Estats Units i Gran Bretanya (conferències bipartites) però de l'any 1943, aquestes reunions diplomàtiques es van obrir a altres potències com Xina i URSS (conferències tripartites).
|
Organització
de
la
Pau
|
Conferències bipartites
|
Conferències tripartites
|
La ONU
En les conferències interaliades es va pensar en la creació d'un organisme que fos capaç de superar les deficiències de lesSocietats de Nacions.El resultat va significar l'aparició de l'Organització de les Nacions Unides) ONU a l'octubre 1945.
El seu objectiu bàsic ha estat el manteniment de la Pau i la seguretat internacional i s'ha interessat per la solució dels problemes econòmics, socials, culturals i humanitaris a partir de la cooperació internacional.
Els òrgans fonaments de l'ONU són:
|
Qüestions:
1. Descriviu l'esquema (2 punts)
- Columnes, files i els continguts d'aquestes
2. Digueu (2 punts)
- quin és el context històric de les dades que et proporciona l'esquema
- des de 1941 fins al final de la Segona Guerra Mundial
- i nomena la menys 4 conferenciants presents a la fotografia
- Casablanca, Teheran, Yalta i Postdam
3. Definiu el terme conferència, posa un exemple i descriu els seus objectius (3 punts)
- Conferència: reunió a alt nivell de mandataris per tal d'arribar a acords
- Yalta
- Divisió d'Alemanya, creació de les Nacions Unides,Estatut del Bòsfor i acords sobre les fronteres de Polònia
4. Basant-te en la informació que tens sobre l' ONU intenta localitzar i escriure 3 conflictes en els que ha participar intentant mantenir la pau i la seguretat internacional
(3 punts)
------------------------------
------------------------------
| Començat el | dijous, 23 octubre 2014, 19:37 |
|---|---|
| Estat | Acabat |
| Completat el | dijous, 23 octubre 2014, 19:39 |
| Temps emprat | 1 minut 21 segons |
| Qualificació | 10 sobre 10 (100%) |
| Retroacció |
Perfecte
|
------------------------------
L’eix Roma-Berlin té el seu origen en la guerra civil espanyola
Trieu-ne una:
Retroacció
Fins aquell moment les relacions entre Itàlia i Alemanya no eren bones
La resposta correcta és 'Vertader'.
------------------------------
En la democràcia l’estat està al servei del ciutadà i en els totalitarismes el ciutadà està al servei de l’estat
Trieu-ne una:
Retroacció
La crisi ideològica posterior a la I Guerra Mundial portaria al desenvolupament de teories antidemocràtiques, com els totalitarismes feixistes
La resposta correcta és 'Vertader'.
------------------------------
Els feixismes no tenien gran interès per les grans obres públiques
Trieu-ne una:
Retroacció
S’utilitzaven com element de propaganda del règim. Per exemple: les autopistes alemanyes són les primeres del món
La resposta correcta és 'Fals'.
------------------------------
Els feixismes es caracteritzen per un elaborat cos doctrinal
Trieu-ne una:
Retroacció
Els feixismes es basen en teories polítiques molt elementals
La resposta correcta és 'Fals'.
-----------------------------
La feblesa de l’estat democràtic és un important motiu de l’arribada al poder dels feixismes
Trieu-ne una:
Retroacció
És molt important, però no és l’únic motiu: crisi de valors, econòmica, etc.
La resposta correcta és 'Vertader'
------------------------------
Hitler era partidari de resoldre els conflictes europeus amb acords pacífics i estables
Trieu-ne una:
Retroacció
Hitler va rearmar Alemanya des de'l primer moment. Els acords internacionals que va signar van durar molt poc i no va tenir cap problema en recórrer a la força per aconseguir les seves reivindicacions
La resposta correcta és 'Fals'
-----------------------------
La II Guerra Mundial va ser la tomba dels totalitarismes
Trieu-ne una:
Retroacció
Va ser la derrota dels totalitarismes nazi i feixista però el sistema Stalinista es mantindria més de quatre dècades.
La resposta correcta és 'Vertader'.
-----------------------------
Les corporacions són els sindicats dels feixisme italià
Trieu-ne una:
Retroacció
Les corporacions són els òrgans creats per l'estat feixista per a controlar tots els sectors productius (treballadors i propietaris) i acabar amb els sindicats de classe. Són una espècie de sindicats verticals
La resposta correcta és 'Vertader'.
-----------------------------
L'antisimetisme va ser comú a tots aquest moviments
Trieu-ne una:
Retroacció
No exactament. Però és característic del nazisme alemany d'Adolf Hitler i va arribar a tal grau d'obsessió i degeneració que va intentar exterminar a tota la població jueva d'Europa.
La resposta correcta és 'Fals'.
-----------------------------
Japó va atacar Pearl Harbour amb la intenció
Trieu-ne una:
L'atac no va ser efectiu del tot: els portaavions americans no es trobaven a la base aquell 7 de desembre
Retroacció
La teva resposta és correcta.
La resposta correcta és: Destruir la flota americana per a conquerir l'extrem orient.
La caiguda de Roma a mans dels aliats va coincidir amb
Trieu-ne una:
El 4 de juny de 1944 els aliats alliberaven Roma i dos dies més tard desembarcaven a Normandia.
Retroacció
La teva resposta és correcta.
La resposta correcta és: El desembarcament a Normandia.
La guerra entre França i Alemanya
Trieu-ne una:
Molt bé!
Retroacció
La teva resposta és correcta.
La resposta correcta és: En quatre setmanes Alemanya va derrotar a França.
mAl nord d'Àfrica Rommel no va passar de l'Alamein per
Trieu-ne una:
Alemanya era incapaç de mantenir l'esforç bèl·lic en aquest front. En canvi els aliats podien mantenir i incrementar els seus mitjans de forma ininterrompuda
Retroacció
La teva resposta és correcta.
La resposta correcta és: Manca de subministres.
A la conferència de Munich de 1938 es va decidir
Trieu-ne una:
El Regne Unit i França van acceptar les reivindicacions alemanyes pensant que evitaven una nova guerra
Retroacció
La teva resposta és correcta.
La resposta correcta és: Alemanya podia annexionar-se territoris de Txecoslovàquia: els Sudetes.
El "passadís del Dantzig" era
Trieu-ne una:
Segons el Tractat de Versalles Prússia oriental va quedar separada de la resta d'Alemanya per aquest territori polonès
Retroacció
La teva resposta és correcta.
La resposta correcta és: El territori polonès que separava Alemanya de Prússia oriental.
La "batalla de l'Atlàntic" era molt important
Trieu-ne una:
Tot l'esforça bèl·lic dels aliats depenia de les comunicacions a l'Atlàntic, amenaçades pels submarins alemanys
Retroacció
La teva resposta és correcta.
La resposta correcta és: Per a poder garantir el transport de subministres dels aliats.
La II Guerra Mundial va terminar
Trieu-ne una:
El 2 de setembre de 1945 Japó es va rendir a bord del cuirassat Missouri
Retroacció
La teva resposta és correcta.
La resposta correcta és: Amb la rendició del Japó.
El final de Hitler va ser
Trieu-ne una:
Molt bé!
Retroacció
La teva resposta és correcta.
La resposta correcta és: Es va suïcidar al seu búnker de Berlín.
-----------------------------
------------------------------
-------------------------------
-------------------------------
-------------------------------
http://www.slideshare.net/iesriberadelsio/crac-29
----------------------------
fin
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada