- This section
Lliurament 5
del 19 de novembre al 3 de desembre del 2014El món des de finals del segle XX- Recursos
- Activitats d'aprenentatge
- Activitats d'avaluació
- Solucionaris
- Activitats d'ampliació
------------------------------
Pla de treball
Història del món contemporani
Pla de treball del Lliurament 5
Continguts
Contingut 1. Les democràcies occidentals. Unitat 10 del Llibre de text. Editorial Claret.
Contingut 2. Cap a la unitat europea. Unitat 10 i 11 del Llibre de text. Editorial Claret.
Contingut 3. L’ URSS .Unitat 11 del Llibre de text. Editorial Claret.
Contingut 4. Els Drets Humans i conflictivitat al món.Unitat 12 del del Llibre de text. Editorial Claret ihttp://www.un.org/es/documents/udhr/
Orientacions
Aquesta unitat que porta per títol " El món des de finals del segle XX" us permetrà estudiar:
-com la democràcia s’ha anat consolidant al llarg d’un període que es va iniciar a la fi del segle XIX , però que ha culminat al llarg del segle XX.
- com en un món marcat per l’enfrontament entre blocs i bipolar Europa estava amenaçada de reduir el seu paper polític. En aquest marc es va forjar un projecte d’integració supranacional ( la Unió Europea) amb l’objectiu d’aconseguir que el Vell continent pogués fer-se un lloc entre els grans.
- com durant les dècades que han transcorregut des del 1970 fins avui, el món ha conegut uns canvis tan substancials que han acabat modificant l’ordre internacional que es va crear després de la Segona Guerra Mundial. Però,
, malauradament, el nou ordre no ha significat la fi dels conflictes bèl·lics. Les guerres d’avui tenen el seu origen en les rivalitats ètniques, religioses o en la pugna pel poder dins el marc de règims no democràtics.
- I com si l’acabament de la Guerra Freda (1990) va obrir noves esperances basades en la intenció de solucionar l’enfrontament entre les grans potències i en la voluntat d’estendre la democràcia i els drets humans avui podem afirmar que encara hi ha molts pobles que viuen sota règims totalitaris on no es respecten els drets humans.
Seqüència de treball
1. Llegeix el material d'estudi indicat en Recursos.
2. A continuació llegeix i procura entendre el material didàctic de suport i fes els exercicis que tens plantejats a les activitats d'aprenentatge.
3. Fes la tasca L5ACR1_ Activitats S1_14-15
- Pes de la nota sobre el global del Lliurament: La nota final del lliurament serà la mitjana aritmètica de les qualificacions obtingues en les activitats d'avaluació
4. Completa el qüestionari d'avaluació L5AC2_qüestionari 1- Rússia
- Pes de la nota sobre el global del Lliurament: La nota final del lliurament serà la mitjana aritmètica de les qualificacions obtingues en les activitats d'avaluació
- Nombre d'intents: 3
5. Completa el qüestionari d'avaluació L5AC3_qüestionari 2- Democràcies
- Pes de la nota sobre el global del Lliurament: La nota final del lliurament serà la mitjana aritmètica de les qualificacions obtingues en les activitats d'avaluació
- Nombre d'intents: 2
6. Completa el qüestionari d'avaluació L5AC4_qüestionari 3- Polítics
- Pes de la nota sobre el global del lliurament: La nota final del lliurament serà la mitjana aritmètica de les qualificacions obtingues en les activitats d'avaluació
- Nombre d'intents: 3
7. Completa els qüestionaris d'ampliació: L5AM1_ qüestionari 4. Democràcies
- Nombre il·limitats d'intents
- no és activitat avaluable
8. Observa, llegeix, visualitza i repassa les activiatats següents: L5AM2_Dades de conflictes, tensions i negociacions de pau, L5AM3_Les desigualtats al món i els vuit objectius del mil·leni, vídeo
- no és activitat avaluable
9. Consulta l'estrura de l'examen i un model d'aquest.
- no és activitat avaluable
------------------------------
La Unió Europea.
Feu clic a l'enllaç http://www.buxaweb.com/historia/temes/contemp/unioeuropea.htm
------------------------------
http://www.atlas-historique.net/1989-aujourdhui/cartes/EuropeConstruction.html
------------------------------
http://users.erols.com/mwhite28/ussrfall.htm
------------------------------
http://www.monde-diplomatique.fr/cartes/mondearabe
------------------------------
http://www.elpais.com/especial/revueltas-en-el-mundo-arabe/
------------------------------
Drets Humans
DECLARACIÓ UNIVERSAL DELS DRETS HUMANS
|
- Què és la Declaració universal dels drets humans?
És un document format per 30 articles que recullen els drets fonamentals que tota persona té pel sol fet de ser un ésser humà. La Comissió dels Drets Humans de les Nacions Unides va presentar l'esborrany de la Declaració a l'Assemblea General de l'ONU, que la va aprovar setmanes més tard (10 de desembre de 1948), sense cap vot en contra, però amb vuit abstencions (Aràbia Saudí, Belarús, Iugoslàvia, Polònia, Txecoslovàquia, Ucraïna, Unió Soviètica, Unió Sud-africana). Tot i que la Declaració no és d'obligat compliment jurídicament, al llarg dels anys, els seus principis fonamentals han adquirit l'estatus d'estàndards que han de ser respectats per tots els estats.
En el moment de signar-se la Declaració, les Nacions Unides comptaven amb poc més de 50 membres. Avui, l'organisme supera els 185 estats membres, i donat que la Declaració és d'obligada acceptació a l'hora d'entrar a formar part de les Nacions Unides, podem afirmar que actualment és veritablement universal. La Declaració ha tingut una gran influència en les constitucions i en les lleis nacionals dels estats que han assolit la seva independència o la seva democratització després de l'adopció de la mateixa.
La importància de la Declaració es va veure confirmada l'any 1966 a través de la signatura de dos convenis: un sobre drets econòmics, socials i culturals, i l'altre sobre drets civils i polítics.
Text de la Declaració Universal dels Drets Humans (1948)
Considerant que el respecte a la dignitat inherent a tots els membres de la família humana i als drets iguals i inalienables de cadascun constitueix el fonament de la llibertat, de la justícia i de la pau del món;
Considerant que del desconeixement i menyspreu dels drets humans, n'han derivat actes de barbàrie que revolten la consciència de la humanitat, i que l'adveniment en el futur d'un món on les persones alliberades del terror i de la misèria tinguin dret a parlar i a creure lliurement ha esdevingut la més alta aspiració humana;
Considerant cosa essencial de protegir els drets humans amb un règim de dret a fi que l'ésser humà no es vegi obligat al capdavall a rebel·lar-se contra la tirania i l'opressió;
Considerant que és també essencial de fomentar l'establiment de relacions amistoses entre les nacions;
Considerant que en la Carta de les Nacions Unides els pobles han proclamat llur fe en els drets fonamentals de l'ésser humà, en la dignitat i en la vàlua de la persona humana, en la igualtat de drets d'homes i dones, i que s'han demostrat disposats a afavorir el progrés social i a instaurar unes millors condicions de vida dins d'una més gran llibertat;
Considerant que els estats membres s'han compromès a assegurar, en cooperació amb l'Organització de les Nacions Unides, el respecte universal i efectiu dels drets humans, de les llibertats fonamentals;
Considerant que una concepció comuna d'aquests drets i d'aquestes llibertats és de la més gran importància amb vista al ple acompliment d'aquest compromís,
- L'Assemblea General
Proclama aquesta Declaració universal dels drets humans com l'ideal comú que tots els pobles i totes les nacions han d'assolir a fi que totes les persones i òrgans de la societat, tenint aquesta Declaració sempre present a l'esperit, s'esforcin a promoure el respecte d'aquests drets i d'aquestes llibertats mitjançant l'ensenyament i l'educació, i assegurar amb mesures progressives d'ordre nacional i internacional llur reconeixement i aplicació universals i efectius, tant per part dels estats membres com dels territoris que jurídicament en depenen.
Articles
Article 1: Tots els éssers humans neixen lliures i iguals en dignitat i en drets. Són dotats de raó i de consciència, i els cal mantenir-se entre ells amb esperit de fraternitat.
Article 2: Qualsevol persona pot prevaler-se de tots els drets i de totes les llibertats que aquesta declaració proclama, sense cap distinció de raça, de color, de sexe, de llengua, de religió, d'opinió pública o d'altra mena, d'origen nacional o social, de fortuna, de naixement o de qualsevol altra classe. Hom no farà tampoc cap distinció fonamentada en l'estatus polític, administratiu i internacional del país o territori del qual depengui jurídicament la persona, tant si es tracta d'un país o territori independent, com si està sota la tutela, encara que no sigui autònom o que estigui sotmès a qualsevol limitació de sobirania.
Article 3: Tot individu té dret a la vida, a la llibertat i a la seguretat de la persona.
Article 4: Cap persona no està sotmesa a esclavitud o servatge; l'esclavitud i el tràfic d'esclaus són prohibits en totes llurs formes.
Article 5: Cap persona no serà sotmesa a tortura ni a penes o tractes cruels, inhumans o degradants.
Article 6: Tothom i en tot lloc té dret al reconeixement de la pròpia personalitat jurídica.
Article 7: Tothom és igual davant la llei i té dret d'obtenir-ne la mateixa protecció contra qualsevol discriminació que violi la present declaració contra tota provocació a una tal discriminació.
Article 8: Tota persona té dret a un recurs efectiu prop de les competents jurisdiccions nacionals, contra aquells actes que violin els drets fonamentals reconeguts per la constitució o la llei.
Article 9: Ningú no pot ser arrestat, detingut ni exiliat arbitràriament.
Article 10: Tota persona té dret, en règim d'igualtat, que la seva causa sigui portada equitativament i imparcialment en un tribunal independent i imparcial, el qual decidirà tant sobre els seus drets i les seves obligacions com sobre el fonament de tota acusació adreçada contra ella en matèria penal.
Article 11: 1. Hom presumeix innocent tota persona acusada d'un acte delictiu fins que la seva culpabilitat hagi estat establerta legalment en el curs d'un procés públic, en el qual totes les garanties necessàries per a la defensa hagin estat assegurades.
2. Ningú no serà condemnat per accions o per omissions que quan foren comeses no constituïen acte delictiu d'acord amb el dret nacional i internacional. Tampoc no s'imposarà cap pena superior a la que era aplicable quan l'acte delictiu fou comès.
Article 12: Ningú no serà objecte d'intromissions arbitràries en la seva vida privada ni en la de la seva família, en el seu domicili ni en la seva correspondència, ni d'atemptats contra la seva fama o reputació. Tota persona té dret a la protecció de la llei contra aquestes intromissions o aquests atemptats.
Article 13: 1. Tota persona té dret a circular i a escollir el seu lloc de residència a l'interior d'un estat. 2. Tota persona té dret a abandonar qualsevol país, àdhuc el propi, i a retornar-hi.
Article 14: 1. En cas de persecució, tota persona té dret a cercar asil i a beneficiar-se'n en d'altres països. 2. Aquest dret no podrà ésser invocat en cas de persecució basada realment en un crim de dret comú, o actes contraris als principis i fins de les Nacions Unides.
Article 15: 1. Tot individu té dret a una nacionalitat.
2. Ningú no pot ésser privat arbitràriament de la seva nacionalitat ni del dret a canviar de nacionalitat.
Article 16: 1. A partir de l'edat núbil, l'home i la dona, sense cap restricció per raó de raça, nacionalitat o religió, tenen dret a casar-se i a fundar una família. Ambdós tenen drets iguals al matrimoni, durant el matrimoni i en el moment de la seva dissolució. 2. El matrimoni només pot realitzar-se amb el consentiment lliure i ple dels futurs esposos. 3. La família és l'element natural i fonamental de la societat, i té dret a la protecció de la societat i de l'estat.
Article 17: 1. Tota persona, individualment i col·lectiva, té dret a la propietat. 2. Ningú no pot ésser privat arbitràriament de la seva propietat.
Article 18: Tota persona té dret a la llibertat de pensament, de consciència i de religió; aquest dret comporta la llibertat de canviar de religió o de convicció i la de manifestar-les individualment o en comú, en públic i en privat, mitjançant l'ensenyament, la predicació, el culte i l'acompliment de ritus.
Article 19: Tot individu té dret a la llibertat d'opinió i d'expressió; això comporta el dret a no ésser inquietat per causa de les opinions i el de cercar, rebre o difondre les informacions i les idees per qualsevol mitjà d'expressió i sense consideració de fronteres.
Article 20: 1. Tota persona té dret a la llibertat de reunió i d'associació pacífiques. 2. Ningú no pot ésser obligat a pertànyer a una determinada associació.
Article 21: 1. Tothom té dret a prendre part en la direcció dels afers públics del seu país, sigui directament, sigui per mitjà de representants elegits lliurement. 2. Tota persona té dret a accedir a les funcions públiques del país en condicions d'igualtat.
3. La voluntat del poble és el fonament de l'autoritat dels poders públics; aquesta voluntat ha d'expressar-se mitjançant eleccions sinceres que cal celebrar periòdicament per sufragi universal igual i secret, o seguint qualsevol procediment equivalent que asseguri la llibertat del vot.
3. La voluntat del poble és el fonament de l'autoritat dels poders públics; aquesta voluntat ha d'expressar-se mitjançant eleccions sinceres que cal celebrar periòdicament per sufragi universal igual i secret, o seguint qualsevol procediment equivalent que asseguri la llibertat del vot.
Article 22: Tota persona, com a membre de la societat, té dret a la seguretat social; té la facultat d'obtenir la satisfacció dels drets econòmics socials i culturals indispensables a la seva dignitat i al lliure desenvolupament de la seva personalitat, per l'esforç nacional i la cooperació internacional, segons l'organització i els recursos de cada país.
Article 23: 1. Tota persona té dret al treball, a la lliure elecció del seu treball i a la protecció contra la desocupació. 2. Tothom té dret, sense cap discriminació, a igual salari per igual treball. 3. Tothom que treballa té dret a una remuneració equitativa i satisfactòria que asseguri per a ell i per a la seva família una existència conforme amb la dignitat humana, completada, si cal, amb els altres mitjans de protecció social. 4. Tota persona té dret, unint-se amb d'altres, a fundar sindicats i a afiliar-s'hi per a la defensa dels propis interessos.
Article 24: Tota persona té dret al descans i al lleure i, particularment, a una limitació raonable de la jornada de treball i a vacances periòdiques pagades.
Article 25: 1. Tota persona té dret a un nivell de vida que asseguri la seva salut, el seu benestar i els de la seva família, especialment quant a alimentació, a vestit, a habitatge, a atenció mèdica i als necessaris serveis socials; tota persona té dret a la seguretat en cas de desocupació, malaltia, invalidesa, viduïtat, vellesa o en d'altres casos de pèrdua dels mitjans de subsistència a causa de circumstàncies independents de la seva voluntat. 2. La maternitat i la infantesa tenen dret a una ajuda i a una assistència especials. Tot infant nascut en el matrimoni o fora d'ell, frueix d'igual protecció social.
Article 26: 1. Tota persona té dret a l'educació. L'educació serà gratuïta, si més no, en el grau elemental i fonamental. L'ensenyament elemental és obligatori. Cal que l'ensenyament tècnic i professional sigui generalitzat, i que s'obri a tothom l'accés als estudis superiors amb plena igualtat per a tots amb atenció al mèrit de cadascú. 2. L'educació ha de tendir al ple desenvolupament de la personalitat humana i al reforçament del respecte dels Drets Humans i de les llibertats fonamentals. Ha d'afavorir la comprensió, la tolerància i l'amistat entre totes les nacions i tots els grups socials o religiosos, i la difusió de les activitats de les Nacions Unides per al manteniment de la pau. 3. El pare i la mare tenen, amb prioritat, dret a escollir la classe d'educació de llurs fills.
Article 27: 1. Tota persona té dret a prendre part lliurement en la vida cultural de la comunitat, a fruir de les arts i a participar del progrés científic i dels beneficis que en resultin. 2. Qualsevol persona té dret a la protecció dels interessos morals i materials derivats de les produccions científiques, literàries i artístiques de què sigui autor.
Article 28: Tota persona té dret a que regni en el medi social i internacional un ordre que permeti d'assolir amb plena eficàcia els drets i les llibertats enunciats en aquesta declaració.
Article 29: 1. Tota persona té dret a uns deures envers la comunitat en la qual, només, li és possible el lliure i ple desplegament de la personalitat. 2. En l'exercici dels drets i en el gaudi de les llibertats ningú no està sotmès sinó a les limitacions establertes en la llei, exclusivament en l'ordre a assegurar el reconeixement i el respecte dels drets i de les llibertats alienes, i a fi de satisfer les justes exigències de la moral, de l'ordre públic i del benestar general en una societat democràtica. 3. Aquests deures i aquestes llibertats mai no podran ésser exercits contra els fins i els principis de les Nacions Unides.
Article 30: Cap disposició d'aquesta declaració no pot ésser interpretada en el sentit que un estat, un grup o un individu tinguin dret a lliurar-se a una activitat o a cometre un acte encaminat a la destrucció dels drets i les llibertats que s'hi enuncien.
(La Declaració universal dels drets humans és un document aprovat i proclamat per l'Assemblea General de ls Nacions Unides (Resolució 217-A_III) el 10 de desembre de 1948
Breu història i sense oblidar que els Drets Humans sempre estan en construcció
Les tres generacions de Drets Humans
.
1. Drets de primera generació – drets individuals
Es van enunciar a partir del segle XVIII, especialment a partir de la independència dels Estats Units i de la Revolució Francesa.
Són els drets civils i polítics, de caràcter sobretot individual, com el dret a la vida, a la llibertat, a transitar lliurement, a la nacionalitat, a la llibertat de pensament, d’expressió i de religió, a la llibertat de reunió i d’associació pacífica, etc.
2. Drets de segona generació – drets socials
Van sorgir a partir de la lluita dels moviments obrers als segles XIX i XX, els quals reclamaven millores en les condicions de vida de les classes treballadores.
Són els drets socials, econòmics i culturals, de caràcter col·lectiu, com el dret al treball, a sindicar-se i a crear associacions, a la salut, a l’habitatge, a l’educació, a la seguretat social, a la cura de l’infantesa i la vellesa, etc.
3. Drets de tercera generació – drets solidaris
Van sorgir a mitjans del segle XX i des d’ençà no han parat de desenvolupar-se.
Són uns drets de caràcter generalista per a tota la Humanitat, basats en la fraternitat o millor dit en la solidaritat i la cooperació, com els drets a un medi ambient natural i saludable, a la cooperació entre pobles,
a l’autodeterminació, el dret a la pau, a la coexistència pacífica i a la resolució dels conflictes de manera no-violenta, a la justícia internacional, a l’ús i el gaudi dels avanços de la ciència i la tecnologia i a la defensa del patrimoni comú de la humanitat.
Per finalitzar...procura respondre a aquestes qüestions
Qüestions:
1. Quins motius creus que van dur les Nacions Unides a haver de recollir els drets i deures de la humanitat en un text? [1 punt]
2. Et sembla que falta alguna consideració? [1 punt]
3. Estableix clarament la igualtat entre tots els éssers humans?[1 punt]
4. En el món es donen aquestes condicions d'igualtat que propugna aquest preàmbul? per què? [2 punts]
5. Els 151 països que han signat aquesta declaració (els 151 amb representant a les Nacions Unides) creus que compleixen amb els requisits d'aquest preàmbul?
Per què? [2 punts]
6. Defineix els drets individuals,socials i solidaris [3 punts]
|
Per finalitzar...solucionari de les preguntes anteriors
Qüestions:
1. Quins motius creus que van dur les Nacions Unides a haver de recollir els drets i deures de la humanitat en un text?[1 punt]
Els de respectar aquelles llibertats, facultats, institucions o reivindicacions bàsiques que corresponen a tota persona pel simple fet de la seva condició humana, per tal de garantir-li una vida digna. Aquests drets es posseeixen independentment de quina sigui la situació legal o jurídica del país o regió en el que habita i de factors com l'estatus, l'ètnia, la nacionalitat o qualsevol altre circumstància de l'individu en qüestió.
Els motius que van dur les Nacions Unides a recollir els drets i deures de la humanitat són degut a les barbaritats de la segona guerra mundial. A part de les víctimes en batalla, les pràctiques eugenèsiques, l’extermini de poblacions senceres, com jueus, homosexuals, gitanos, opositors polítics… , la bomba d’ Hiroshima… Tot això va provocar un trauma moral enorme que va posar en dubtes els valors fins aleshores vigents en la civilització occidental.
2. Et sembla que falta alguna consideració?[1 punt]
En principi, si estableix clarament la igualtat entre tots els éssers humans, però les crítiques apunten justament a la no obligatorietat del seu compliment, que provoca que a vegades sigui només una declaració de bones intencions.
A l’Article 16. Matrimoni només és considerat entre un home i una dona, els drets dels homosexuals i lesbianes no estan reconeguts.
A l’Article 23 els salaris no especifica que els salaris d’un home i una dona tinguin el mateix sou.
En cap article es parla d’evitar la pena de mort.
Tampoc es fa esmena a tradicions religioses que es practiquen a moltes d’aquestes societats, que molt sovint atempten al dret de les persones i en concret molt sovint de les dones (ablacions, lapidacions, adulteri, crims d’honor, etc.).
3. Estableix clarament la igualtat entre tots els éssers humans?[1 punt]
No, en molts països no hi ha llibertat per les persones, ja sigui d’associació, de participació, de garanties judicials, violació de correspondència, control informatiu, falta de necessitats bàsiques(educació, treball, sanitat). Sobretot en països subdesenvolupats, en dictadures militars, en democràcies febles i territoris ocupats.
Degut a la falta d’oportunitats de formació acadèmica i per tant de feina, en aquests països l’endarreriment social i econòmic és enorme i gairebé la gran majoria dels drets de la declaració no es compleixen.
4. En el món es donen aquestes condicions d'igualtat que propugna aquest preàmbul? per què? [2 punts]
No, en molts països no hi ha llibertat per les persones, ja sigui d’associació, de participació, de garanties judicials, violació de correspondència, control informatiu, falta de necessitats bàsiques(educació, treball, sanitat). Sobretot en països subdesenvolupats, en dictadures militars, en democràcies febles i territoris ocupats.
Degut a la falta d’oportunitats de formació acadèmica i per tant de feina, en aquests països l’endarreriment social i econòmic és enorme i gairebé la gran majoria dels drets de la declaració no es compleixen.
5. Els 151 països que han signat aquesta declaració (els 151 amb representant a les Nacions Unides) creus que compleixen amb els requisits d'aquest preàmbul?
Per què? [2 punts]
Els 151 països que han signat aquesta declaració (els 151 amb representant a les Nacions Unides) creus que compleixen amb els requisits d'aquest preàmbul? Per què? (2'5 punts)
Han passat 63 anys de la proclamació de la Declaració Universal de Drets Humans per part de l'Assemblea General de Nacions Unides al desembre de 1948, i la situació actual no crida precisament a celebracions.
- Evidentment no, perquè en països dels inclosos en la declaració no tenen ni coses tan bàsiques com els drets a l’educació, sanitat, habitatge, llibertat d’expressió i d’elecció dels governants, al treball, entre molts d’altres.
Alguns exemples:
- A l’Aràbia Saudita no hi ha partits polítics ni eleccions. La premsa censurada i internet controlat pel govern. Hi ha constants violacions dels drets civils per motius d’origen i religió. Hi ha casos d’esclavatge.
- A la Xina, la minoria Uigur, d’origen musulmà és constantment assetjada pel govern. Cada any s’executen persones sense cap tipus de garanties en el seu judici. És el país amb un nombre més elevat de penes de mort. Moltes ni tan sols són delictes de sang.
- A Myanmar, el país és dirigit per una elit militar, les eleccions són fraudulentes, no n’hi ha dret d’associació, els opositors polítics són detinguts i la premsa i internet són censurades.
També en “països democràtics” com Rússia o Bielorússia, la premsa i la oposició política estan controlats o simplement desapareixen. També a Turquia amb els Kurds, o camps de refugiats a Sudan o Palestina. Aquests són exemples de països que han signat la declaració, que no només violen aquests drets sinó molts més.
Segons Amnistia Internacional les situacions més preocupants durant l‘últim any s’han donat a Darfur (Sudan), Zimbabwe, Gaza (Palestina), l’Irak i Myanmar
Alguns exemples recollits per Amnistia Internacional durant el 2008:
La Declaració de drets humans diu: Tota persona té dret a la vida, a la llibertat i la seva seguretat.
El 2008: 1.252 persones van ser executades per l’Estat a 24 països durant el 2007. La bona notícia és que 104 països van votar a favor d’una moratòria global sobre la pena de mort.
La Declaració de drets humans diu: Ningú serà sotmès a tortures ni tractes degradants.
El 2008: L’informe d’Amnistia documenta casos d’aquest tipus durant el 2007 a 81 països.
La Declaració de drets humans diu: Ningú serà detingut o retornat arbitràriament.
El 2008: A finals del 2007 la base aèria dels Estats Units a Bagram, a l’Afganistan, acollia més de 600 persones retingudes “sense càrrecs, judici o revisió judicial de la seva detenció” i altres 25.000 eren retingudes a l’Irak per la força multilateral.
La Declaració de drets humans diu: Tothom té dret a la llibertat de pensament i religió, així com a expressar-se i buscar i difondre informació.
El 2008: A 48 països es produeixen detencions per motius de consciència i a 77 països s’han portat a terme restriccions de la llibertat d’expressió i premsa.
6. Defineix els drets individuals,socials i solidaris [3 punts]
1. Drets individuals
Es van enunciar a partir del segle XVIII, especialment a partir de la independència dels Estats Units i de la Revolució Francesa.
Són els drets civils i polítics, de caràcter sobretot individual, com el dret a la vida, a la llibertat, a transitar lliurement, a la nacionalitat, a la llibertat de pensament, d’expressió i de religió, a la llibertat de reunió i d’associació pacífica, etc.
2. Drets socials
Van sorgir a partir de la lluita dels moviments obrers als segles XIX i XX, els quals reclamaven millores en les condicions de vida de les classes treballadores.
Són els drets socials, econòmics i culturals, de caràcter col·lectiu, com el dret al treball, a sindicar-se i a crear associacions, a la salut, a l’habitatge, a l’educació, a la seguretat social, a la cura de l’infantesa i la vellesa, etc.
3. Drets solidaris
Van sorgir a mitjans del segle XX i des d’ençà no han parat de desenvolupar-se.
Són uns drets de caràcter generalista per a tota la Humanitat, basats en la fraternitat o millor dit en la solidaritat i la cooperació, com els drets a un medi ambient natural i saludable, a la cooperació entre pobles, a l’autodeterminació, el dret a la pau, a la coexistència pacífica i a la resolució dels conflictes de manera no-violenta, a la justícia internacional, a l’ús i el gaudi dels avanços de la ciència i la tecnologia i a la defensa del patrimoni comú de la humanitat.
|
------------------------------
L5AP1_Activitat de comprensió d'aspectes
ACTIVITAT PER SELECCIONAR TERMES I SINTETITZAR CONTINGUTS:
|
Activitat 1
Llegiu amb molta atenció aquest text i a vegada que vagis avençant ves separant els continguts en :
- aspectes (econòmics, socials, polítics i medioambientals) i colors (blau, groc, vermell i verd)*
*com si es tractés d'una llegenda
Text:
" Malgrat que la greu crisi econòmica iniciada a l'any 2008 ha obert un període incert , a finals de la primera dècada del segle XXI es pot assenyalar una sèries de clares tendències econòmiques i demogràfiques
en el món. Segueixen sent molt pocs, aproximadament una cinquena part de la població mundial, els éssers humans que gaudeixen d'un alt nivell de vida. Ara bé, països tradicionalment pobres, com Xina i Índia,
que representen més d'un terç de la humanitat, han començat a experimentar els avantatges materials d'un ràpid creixement econòmic. No és el cas d'altres zones del món, principalment Àfrica, que es troba
amb grans dificultats per beneficiar-se de la globalització econòmica que ha anat avançant des dels inicis de la dècada dels 80.
La població mundial ha crescut com mai durant la segona meitat del segle XX . Ha superat ja els 6000 milions de persones però s'endevina una ralentització del procés i molts demògrafs estimen que a mitjans de
segle s'estabilitzarà en torna als 9.000 o 10.000 habitants. En les pròximes dècades visqueren en un planeta urbanitzat i per primera vegada a la història hi haurà més habitants a zones urbanes que no pas rurals
i amb una població més endarrerida. Aquest envelliment planteja ja serioses fites per al futur pròxim en els països més desenvolupats.
Darrera els atemptats de l'Onze de Setembre de 2001. Els Estats Units, sota la presidència de George Bush del partit republicà , es van llançar a la invasió d' Afganistàn i Iraq. Actualment la elecció d'un nou president
Barack Obama del partit demòcrata ha aportat un nou escenari a la política exterior nord-americana.
Europa ha estat testimoni de l'expansió de la Unió Europea fins arribar als 27 membres. La caiguda del comunisme a Iugoslàvia va portar, de nou, una guerra al nostre continent.
També a Europa Madrid (11 de març de 2004) i Londres en 2005 van patir el brutal atac del terrorisme.
A totes aquestes velles preocupacions hem d'afegir aquestes altres més actuals com la desigualtats del món i el deteriorament ambiental i que únicament es poden solucionar des d'una perspectiva global"
Activitat:
Escriviu dins de cada columna els aspectes que es corresponguin.
| Aspectes econòmics | Aspectes socials | Aspectes polítics | Aspectes medioambientals |
Activitat 2
Fixeu-vos en aquest mapa i recordeu la Guerra de Corea durant la Guerra Freda.
 |
i ara llegiu aquest titulars trets del Diari El Punt Avui
Corea del Sud no exclou atacs preventius contra Pyongyang
La presidenta sud-coreana alerta que el veí del nord rebrà una “resposta severa i immediata” si “provoca” el seu país
1. Descriu el mapa
2. Feu un comentari dels titulars
3. Quin tipus de govern lidera a Corea del Nord?
4.Quin tipus de govern lidera a Corea del Sud?
5.Creus que la solució que es va establir...separant les dues Corees ha estat encertada?
Solucionari
1. Descriu el mapa
Fixeu-vos a) en el paral·lel 38 i la línia de separació
b) en les dates
c) recordeu el conflicte que va provocar aquesta situació
2. Feu un comentari dels titulars
Poseu atenció a les accions de Corea del Nord i com pensen concretar les accions
3. Quin tipus de govern lidera a Corea del Nord?
Dictatorial
Quin tipus de govern lidera a Corea del Sud?
Democràtic
4. Creus que la solució que es va establir...separant les dues Corees ha estat encertada?
No, veien els resultats....però en el seu moment la pressió derivada entre les dues potències i la necessitat de repartir-se el món va decidir aquest camí per un mateix poble.
Activitat 3.
Observeu les fotografies següents i llegiu el text
Activitats a Berlín per commemorar el dia 9 de novembre
 |  |
El mur de Berlín feia gairebé 160 quilòmetres i encerclava el Berlín Occidental.
Des del 13 d'agost de 1961 fins al 9 de novembre de 1984 va ser un clar símbol de la guerra freda.
La seva caiguda va significar no només la normalització d'una ciutat que havia estat 23 anys dividida, sinó també la reunificació d'Alemanya.
Durant aquest temps de divisió, uns 5.000 alemanys van aconseguir passar al Berlín Occidental i gairebé uns 400 van morir buscant la llibertat.
Algunes de les persones que van patir els horrors de la Stasi, la policia política de l'RDA, encara esperen que es faci justícia.
Diuen que s'han fet molt pocs judicis i que ningú ha estat sentenciat.
Amb aquests resultats consideren que és molt difícil que un estat de dret es pugui enfrontar a una dictadura.
Berlín s'ha vestit de festa per commemorar aquell dia de fa 25 anys i s'han organitzatdiverses activitats culturals .
|
3.1) Llegiu la següent frase i expliqueu el seu significat. "Les revolucions que en 1989 van fer caure els governs comunistes
en les "democràcies populars " i van escombrar el sistema comunista d'Europa, tenen el seu símbol en l'apertura del mur de Berlín el 9 de novembre
d'aquell any".
"Les revolucions que en 1989 van fer caure els governs comunistes en les "democràcies populars " i van escombrar el sistema comunista d'Europa,
tenen el seu símbol en l'apertura del mur de Berlín el 9 de novembre d'aquell any".
Explicar : revolucions/ el moment de 1989 i concretar/definir les democràcies populars i comunisme
3.2) Què era el Mur de Berlín?
Part de la frontera interalemanya i separà Berlín Oest de Berlín Est i de l'RDA del 13 d'agost de 1961 al 9 de novembre de 1989.
És el símbol més conegut de la Guerra freda i de la divisió d'Alemanya.
3.3) Digueu, al menys, una de les causes històriques que expliquen la divisió de Berlín?
Per exemple les manifestacions de protesta dels mesos anteriors, l'exigència de lliure circulació de persones per part dels ciutadans orientals,l'emigració creixent cap a l'RFA .
3.4) Esmenteu dos conseqüències de la caiguda del mur de Berlín.
La caiguda del Mur de Berlín sol ser l'emblema de l afi de l aguerra freda i en la política internacional va produir la fi del règims polítics del països de l'Est, satel·lits de la Unió
Soviètica que també va desparèixer. Va obrir la porta a la unificació d'Alemanya amb la desaparició de la República Democràtica Alemanya.Això significa un aampliació de la Unió
Europea sense precedents i l'ampliació del'OTAN.
Un món que evolucionarà cap a l aglobalització i l'aparició de nous països ascendents a l'Àsia.
------------------------------
L5AP2_Repàs de situacions actuals
| REPÀS DE 10 SITUACIONS ACTUALS |
Llegiu aquestes situacions, treballeu les paraules o les frases en negreta i reflexioneu sobre la nostra història actual
1. El món ha viscut un procés accelerat de globalització en les últimes dècades
|
- globalització
|
| 2. La crisi econòmica de 2008 ha colpejat durament l'economia internacional | - crisi econòmica de 2008 |
3. Únicament una cinquena part de la població viu en els països desenvolupats, però països tradicionalment pobres i molt poblats com Índia i Xina, han protagonitzat un important desenvolupament en els últims anys
| - Índia i Xina han protagonitzat un important desenvolupament |
4. Àfrica, desgraciadament, es manté com el continent més endarrerit i amb majors dificultats econòmiques
| - Àfrica es manté com el continent més endarrerit i amb majors dificultats econòmiques |
5. Sobre l'estat de la població mundial:
5.1 La població mundial va créixer acceleradament en la segona meitat del segle XX però el descens de la natalitat farà que probablement s'estabilitzi al voltant dels anys 2050
5.2 El descens de la natalitat està provocant un creixent procés d'envelliment
5.3 Les grans migracions internacionals des dels països de renda mitjana i baixa als països més desenvolupats està conformant societats més complexes i multiculturals
|
- Creixement accelerat , descens de la natalitat, envelliment de la població, migracions internacionals i societats complexes i multiculturals
|
| 6. Una vegada desapareguda la Unió Soviètica-1991, els Estats Units i la OTAN vàrem quedar com, pràcticament, una potència única política i militar |
- Estats Units superpotència política
- OTAN potència militar o única gran aliança militar
|
| 7. La caiguda de les "democràcies populars" ha provocat la ràpida expansió de la Unió Europea (U E) |
- repasseu el cas dels últims països que han entrat a formar part de la Unió Europea
|
8. El yidahisme ha atacat EEUU i Europa en els últims anys però una gran part de les víctimes es troben entre la població dels països musulmans
|
- yidahisme (estudieu el seu significat)
|
9.
- L'atac sobre EEUU l'Onze de setembre de 2001 va provocar la reacció nord-americana i la invasió d'Afganistan i Iraq.
- La Guerra a Siria
| Repasseu les dades IDH d'aquest països |
| 10. Xina ha protagonitzat un creixement fulgurant en les últimes dècades i Àsia es configura com el continent hegemònic en el segle XXI |
-Àsia es configura com el continent hegemònic en el segle XXI
|
------------------------------
http://www.un.org/es/millenniumgoals/
------------------------------
L5AC1_Tasca. Activitats S1_14-15
ACTIVITATS A FER SOBRE DRETS HUMANS I EIX CRONOLÒGIC
|
Heu d'escollir una de de les dues opcions ( 10 punts)
Activitat 1 (10 punts)
Llegiu el contingut d'aquests texts i contesteu a les qüestions posteriors
1.a) Què s'entén per la Declaració Universal dels Drets humans? (2 punts)
1.b) En quina ciutat es va adoptar la Declaració ? (2 punts)
- Nova York
- Ginebra
- París
1.c) Quina de les següents personalitats no va participar en la redacció de la Declaració?(2 punts)
- René Cassin
- Dag Hammarskjöld
- Eleanor Roosvelt
1.d) Quin d'aquest passatge no pertany a la Declaració?(2 punts)
- tota persona té dret, sense discriminació alguna, a igual salari per treball igual
- en cas de persecució, tota persona té dret a buscar asil, i a gaudir d'ell, en qualsevol país
- tota persona amb discapacitat té dret a que es respecti la seva integritat física i mental en igualtat de condicions
1.e) L'article 1 es refereix a...........................tota persona té dret ....(2 punts)
Activitat 2 (10 punts)
Observeu el següent eix cronològic i contesteu a les qüestions plantejades
2.a) Definiu el terme PerestroïKa....(2 punts)
2.b) Les figures polítiques de Kennedy i Gorbachov es corresponen amb moments històrics contemporanis diferents.
Pots apuntar a quins?.(2 punts)
Kennedy es correspon amb ....
|
Gorvachov es correspon a ....
|
2.c) Expliqueu la frase "liberalisme contra comunisme" ....(2 punts)
2.d) L'atemptat de les World Trade l'Onze de Setembre de 2001va significar la irrupció de quins grups terroristes? (2 punts)
2.e) Què s'entén quan diem "avui el món viu sota el liberalisme globalitzador"(2 punts)
------------------------------
L5ACR1_Activitats S1_14-15
ACTIVITATS A FER SOBRE DRETS HUMANS I EIX CRONOLÒGIC
|
Heu d'escollir una de de les dues opcions ( 10 punts)
Activitat 1 (10 punts)
Llegiu el contingut d'aquests texts i contesteu a les qüestions posteriors
1.a) Què s'entén per la Declaració Universal dels Drets humans? (2 punts)
1.b) En quina ciutat es va adoptar la Declaració ? (2 punts)
- Nova York
- Ginebra
- París
1.c) Quina de les següents personalitats no va participar en la redacció de la Declaració?(2 punts)
- René Cassin
- Dag Hammarskjöld
- Eleanor Roosvelt
1.d) Quin d'aquest passatge no pertany a la Declaració?(2 punts)
- tota persona té dret, sense discriminació alguna, a igual salari per treball igual
- en cas de persecució, tota persona té dret a buscar asil, i a gaudir d'ell, en qualsevol país
- tota persona amb discapacitat té dret a que es respecti la seva integritat física i mental en igualtat de condicions
1.e) L'article 1 es refereix a...........................tota persona té dret ....(2 punts)
Activitat 2 (10 punts)
Observeu el següent eix cronològic i contesteu a les qüestions plantejades
 |
2.a) Definiu el terme PerestroïKa....(2 punts)
2.b) Les figures polítiques de Kennedy i Gorbachov es corresponen amb moments històrics contemporanis diferents.
Pots apuntar a quins?.(2 punts)
Kennedy es correspon amb ....
|
Gorvachov es correspon a ....
|
2.c) Expliqueu la frase "liberalisme contra comunisme" ....(2 punts)
2.d) L'atemptat de les World Trade l'Onze de Setembre de 2001va significar la irrupció de quins grups terroristes? (2 punts)
2.e) Què s'entén quan diem "avui el món viu sota el liberalisme globalitzador"(2 punts)
------------------------------
------------------------------
------------------------------
------------------------------
------------------------------
L5AM2_Dades de conflictes, tensions i negociacions de pau
DADES DE CONFLICTES, TENSIONS I NEGOCIACIONS DE LA PAU
|
Base de dades de conflictes i construcció de PAU de la ECP.
Veureu que es tracta d'una eina mitjançant la qual podeu seguir la situació:
- dels conflictes actius al món actual (40)
- de les tensions (70)
- negociacions de pau (15)
Quadre
------------------------------
L5AM3_Les desigualtats al món i els vuit objectius del mil·leni
DESIGUALTATS AL MÓN I ELS VUIT OBJECTIUS DEL MIL·LENI
|
Els vuit objectius del mil·leni
Origen:
El setembre de 2000, després d’un decenni de grans conferències i cimeres de les Nacions Unides, els dirigents del món es van reunir a la seu de les Nacions Unides a Nova York,
per aprovar la Declaració del Mil·lenni, comprometent els seus països amb una nova aliança mundial per a reduir els nivells d’extrema pobresa i establint una sèrie d’objectius
subjectes a termini, coneguts com els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, amb un venciment del termini fixat per a l’any 2015.
Situació actual:
1. L'Objectiu un, eradicar la pobresa extrema i la fam, no s'arribarà a a Àfrica Subsahariana, Amèrica Llatina i el Carib ni en part d'Europa i Àsia Central. Ésmés, el nombre de persones amb
fam a Àfrica Subsahariana i Àsia meridional ha augmentat i la FAO estima que al pas que anem aquest objectiu no s'arribaria a sinó en 2150.
2. L'Objectiu dos, que tots els nens i nenes puguin acabar un cicle complet d'ensenyament primari en 2015, tampoc es va a arribar a en més de 80 països.
3. El tercer Objectiu del Mil·lenni, eliminar en 2005 les desigualtats de gènere en l'ensenyament primari i secundària no es va aconseguir, i en més de 90 països la desigualtat persisteix en tots
2. L'Objectiu dos, que tots els nens i nenes puguin acabar un cicle complet d'ensenyament primari en 2015, tampoc es va a arribar a en més de 80 països.
3. El tercer Objectiu del Mil·lenni, eliminar en 2005 les desigualtats de gènere en l'ensenyament primari i secundària no es va aconseguir, i en més de 90 països la desigualtat persisteix en tots
els nivells educatius.
4. L'Objectiu quatre, reduir en dos terceres parts la taxa de mortalitat infantil dels nens menors de cinc anys per a 2015 solament es compliria en 2045 de seguir la tendència actual.
4. L'Objectiu quatre, reduir en dos terceres parts la taxa de mortalitat infantil dels nens menors de cinc anys per a 2015 solament es compliria en 2045 de seguir la tendència actual.
Segons *UNICEF, 91 països estan molt ressagats i és molt difícil que ho compleixin.
5. Tampoc es complirà l'Objectiu cinc, reduir la taxa de mortalitat materna en tres quartes parts, doncs cada any segueixen morint 500.000 dones durant l'embaràs o el part.
5. Tampoc es complirà l'Objectiu cinc, reduir la taxa de mortalitat materna en tres quartes parts, doncs cada any segueixen morint 500.000 dones durant l'embaràs o el part.
Un risc que afecta a una de cada 3.800 dones en els països rics, mentre que a Àfrica li afecta a una de cada 16. Segons l'Organització mundial de la Salutentre 1990 i 2010
el nombre de morts maternes per 100.000 nascuts vius solament ha disminuït en un 3,1% a l'any, xifra que està lluny de la reducció del 5,5% anual necessària per a arribar a l'Objectiu.
6. L'Objectiu sis, combatre el VIH/Sida, el paludisme i altres malalties i reduir la seva propagació per a 2015, tampoc es complirà molt possiblement, ja queles zones més afectades,
6. L'Objectiu sis, combatre el VIH/Sida, el paludisme i altres malalties i reduir la seva propagació per a 2015, tampoc es complirà molt possiblement, ja queles zones més afectades,
com l'Àfrica Subsahariana, tot just si han rebut un 40% dels fons promesos contra la Sida, la prevalença de la qual ha augmentat en gairebé totes lesregions del món, i poc més del 10%
de les persones amb VIH rep tractament.
7. L'Objectiu 7, incorporar principis de desenvolupament sostenible en les polítiques nacionals i reduir a la meitat en 2015 el nombre de persones que no accedeixen a l'aigua potable o
7. L'Objectiu 7, incorporar principis de desenvolupament sostenible en les polítiques nacionals i reduir a la meitat en 2015 el nombre de persones que no accedeixen a l'aigua potable o
sanejament bàsic, potser estigui més lluny que mai, almenys si es té en compte el nombre de morts, de guerres o d'actes violents de tot tipus que comportael seu ús, que gairebé 2.200
milions de persones manquen de serveis millorats de sanejament i que més de 600 no tenen accés a fonts d'aigua neta.
8. L'últim objectiu, desenvolupar un sistema comercial i financer obert i basat en normes no discriminatòries, és també evident que no s'ha complert.L'ajuda oficial al desenvolupament ha
8. L'últim objectiu, desenvolupar un sistema comercial i financer obert i basat en normes no discriminatòries, és també evident que no s'ha complert.L'ajuda oficial al desenvolupament ha
disminuït gairebé en un 25% en els últims 15 anys, segueix sent tres vegades menor als reemborsaments per deute que els països pobres paguen als rics, i aquests (principalment Estats Units,
Unió Europea i Japó) segueixen mantenint grans barreres aranzelàries, al mateix temps que impedeixen que els pobres es defensin de la seva agressiócomercial.
Font: “Objectius incomplits del Mil·leni”
------------------------------
https://www.youtube.com/watch?v=1hsDn2kNriI
------------------------------
http://www.slideshare.net/mobregon/mapas-conceptuales-color-historia-contemporanea
------------------------------
Model d'examen
ESTRUCTURA DE L'EXAMEN
|
1. Cada prova constarà de dos apartats (1 i 2).
2. A l'apartat 1 tindreu un exercici amb qüestions referides a una font ( text, mapa, organigrama, gràfic, sèrie estadística, fotografia, etc.).
Heu de descriure la font especificant si es tracta d'una gràfica, un mapa, etc o bé resumir i citar les idees principals si es tracta d'un text.
Heu de contextualitzar la font.
Heu d'explicar les preguntes que fan referència a la font.
3. A l'apartat 2 tindreu un exercici amb qüestions orientades a definir i/o explicar termes,fets...etc.
Recorda't:
- que hauràs de respondre les qüestions referides a cada apartat.
- que es valorarà la comprensió de conceptes històrics i les capacitats d'anàlisi i de comunicació o síntesi de coneixements històrics.
- que es tindrà en compte aspectes com : la claredat conceptual, l'ordre lògic i el rigor en l'exposició, la capacitat d'argumentació, comprensió i comunicació dels coneixements,
la riquesa del llenguatge (especialment pel que fa a la utilització del vocabulari específic de la història), la correcció gramatical, la presentació, la cal·ligrafia llegible...etc.
4. Cada apartat valdrà 5 punts.
5. Entre les preguntes dels dos exercicis de cada apartat es procurarà, en la mesura del possible, que estiguin presents aquells fets treballats a l'aula.
| MODEL D'EXAMEN |
APARTAT 1 [5 punts]
Llegiu el text següent i contesteu a les qüestions plantejades
S’organitzarà una gran manifestació en data fixa, de tal manera que simultàniament a tots els països i a totes les ciutats, el mateix dia convingut, els treballadors demanaran a les autoritats la reducció, per mitjà d’una llei, de la jornada de treball a vuit hores, i que es dugui a terme la resta de resolucions del Congrés de París.
En vista que una manifestació anàloga ja estat aprovada per al dia 1 de maig de 1890 per la Federació Nord-americana del Treball (American Federation of Labor) en el seu congrés celebrat a Saint Louis el desembre del 1880, s’adopta aquesta data per a la manifestació internacional. Els treballadors dels diversos països celebraran la manifestació en les condicions que els siguin imposades per la situació especial de cada país. Resolució del Congrés de París de la Segona Internacional aprovant la celebració del Primer de Maig (1899) |
- Resumiu les idees principals del text [1 punt]
- Expliqueu el context històric que us proporciona la font. [1 punt]
- Comenteu la frase en cursiva. [1 punt]
- Valoreu i comenteu el sentit i la importància d’aquesta data en el moviment obrer internacional. [1 punt]
- Expliqueu en què va consistir la II Internacional. [1 punt
* també us podeu trobar en aquest apartat 3 o 4 qüestions però la valoració és de 5 punts.
APARTAT 2 [5 punts]
1. Definiu els següents termes:
- Congrés de Viena. [1 punt]
- Liberalisme. [1 punt]
- Colonialisme. [1 punt]
2. Relacioneu cada personatge amb un dels fets històrics següents i escriviu el numero corresponent en les caselles de
la columna de la dreta. [1 punt]
Personatges
|
Fets històrics
| ||
1
| John M. Keynes | Descolonització |
2
|
2
| Sukarno | Gran Depressió |
1
|
3
| |||
4
|
3. Expliqueu en què va consistir la Conferència de Bandung. [1 punt]
* també us podeu trobar en aquest apartat variacions respecte al nombre de preguntes sobre definicions, relacions o d'explicacions.
Però la valoració és de 5 punts.
------------------------------
fin
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada