Lliurament 4
del 5 al 18 de novembre del 2014Guerra freda i descolonització- Recursos
- Activitats d'aprenentatge
- Activitats d'avaluació
- Solucionaris
- Activitats d'ampliació
-------------------------------------
Pla de treball
istòria del món contemporani
Pla de treball del Lliurament 4
Continguts
Contingut 1.La divisió del món en blocs: La Guerra Freda. Unitat 8 del Llibre de text. Editorial Claret.Pàgina WEB: La Guerra Freda.
Contingut 2.La descolonització d’Àsia i Àfrica. Unitat 9 del Llibre de text. Editorial Claret.Pàgina WEB: La descolonització.
Orientacions
Aquesta unitat que porta per títol Guerra freda i descolonització estudiarem:
a) com La Segona Guerra Mundial altera significativament el mapa europeu. El món que surt està dividit en dos grans blocs presidits pels Estats Units i la Unió Soviètica i una situació de tensió permanent que es veurà accentuada pels diferents sistemes polítics ( democràcies occidentals i l’ URSS ), econòmics ( capitalisme i comunisme). També cada una d’elles voldrà mantenir el seu predomini i això comportarà la seva presència (oberta i/o amagada) en els diferents territoris. Aquest clima desembocarà moltes vegades en conflictes (guerres)en molts llocs del planeta i fins als anys 90 amb la caiguda del comunisme no finalitzarà aquest món bipolar.
b) poc després d’acabada la II Guerra Mundial es va iniciar el procés de descolonització. Les potències colonials europees arruïnades per l’esforç bèl·lic i la pressió creixent d’independentisme als territoris sotmesos donaran lloc a l’aparició de nous països independents dels antics imperis. Aquest procés no es viurà de la mateixa forma a tots els territoris perquè en cada territori es barrejaran diferents interessos econòmics, es mostraran de forma més o menys clara les rivalitat internacionals. Assistirem a situacions d’independentisme pacífica i violentes que motivaran l’aparició d’un món de països no- alineats( El Tercer Món) i la dependència econòmica motivarà també l’extensió del subdesenvolupament
Seqüència de treball
1. Llegeix el material d'estudi indicat en Recursos.
2. A continuació fes els exercicis que tens plantejats a les activitats d'aprenentatge i llegeix amb deteniment el material didàctic de suport.
3. Fes la tasca L4ACR1_Activitats S1_14-15
- Pes de la nota sobre el global del Lliurament: La nota final del lliurament serà la mitjana aritmètica de les qualificacions obtingues en les activitats d'avaluació
4. Completa el qüestionari d'avaluació L4AC2_qüestionari 1 - La Guerra Freda
- Pes de la nota sobre el global del Lliurament: La nota final del lliurament serà la mitjana aritmètica de les qualificacions obtingues en les activitats d'avaluació
- Nombre d 'intents: 3
5. Completa el qüestionari d'avaluació L4AC3_qüestionari 2 - Guerra Freda-2
- Pes de la nota sobre el global del Lliurament: La nota final del lliurament serà la mitjana aritmètica de les qualificacions obtingues en les activitats d'avaluació
- Nombre d'intents: 1
6. Completa el qüestionari d'avaluació L4AC4_qüestionari 3 - Descolonització
- Pes de la nota sobre el global del lliurament: La nota final del lliurament serà la mitjana aritmètica de les qualificacions obtingues en les activitats d'avaluació
- Nombre d'intents: 3
7. Completa els qüestionaris d'ampliació: L4AM1_qüestionari 4 - Guerra Freda-3 i L4AM2_qüestionari - Descolonització -2
- Nombre il·limitats d'intents
- no és activitat avaluable
8. Visualitza els vídeos:
- sobre descolonització (Cinema i descolonització)
- Guerra Freda ( La Guerra Freda)
- no és activitat avaluable
-------------------------------------
La Guerra Freda.
Feu clic a l'enllaç http://www.buxaweb.com/historia/temes/contemp/guerrafreda.htm
-------------------------------------
La descolonització i el Tercer Món.
Feu clic a l'enllaç http://www.buxaweb.com/historia/temes/contemp/descolonitzacio.htm
-------------------------------------
L4AP1_Guerra Freda i cursa d'armaments
ACTIVITAT : GUERRA FREDA I CURSA D'ARMAMENTS
|
Es tracta d'una activitat que recull:
- el marc de tensió que va néixer finalitzada la II Guerra Mundial
- l'inici, evolució de la cursa d'armaments
Per tal de seguir aquestes situacions podeu treballar aquestes activitats.
- gràfic, fixeu-vos bé (anys i creixement)
- text, per tal de comprendre com anaven les relacions entre les dues grans potències i a la vegada entendre els canvis a la URSS
" D’altra banda, els Estats Units van assajar des del 1982 una nova estratègia armamentística. L’objectiu de Reagan era forçar la URSS a iniciar una nova cursa d’armaments basada en les noves tecnologies del moment, i així demostrar que els soviètics havien quedat endarrerits en molts d’aquests sectors i, en darrera instància, provocar el col·lapse econòmic del gegant comunista. És per això que l’administració nord-americana va incrementar el capítol de despeses del Departament de Defensa, arribant a suposar més d’una quarta part del pressupost global del govern federal el 1987, una xifra desconeguda des dels temps de la Segona Guerra Mundial.
Igualment, va ser en aquest context que el president Reagan va anunciar, el 1983, el seu projecte de “Guerra de les Galàxies”, nom amb el que es va denominar l’immens programa de recerca científica i tecnològica que, sota el nom de “Iniciativa de Defensa Estratègica”, tenia per objectiu eliminar definitivament l’amenaça nuclear soviètica sobre el territori nord-americà mitjançant la creació d’un sistema de defensa format per satèl·lits i plataformes espacials en òrbita al voltant de la Terra, amb capacitat per interceptar qualsevol míssil soviètic abans que aquest pogués caure en territori dels Estats Units.
Des de l’òptica nord-americana, aquest projecte, que presentava elements de molt difícil realització, va servir per crear una alarma creixent en les autoritats soviètiques i fer-les conscients de les seves dificultats internes. I la realitat és que el programa d’Iniciativa de Defensa Estratègica va servir per provocar greus contradiccions dins del sistema econòmic soviètic i conduir el país cap al col·lapse. Així, l’acceleració en la cursa d’armaments va ser un factor bàsic per explicar els darrers canvis en els països socialistes, i ajuda a entendre com, en menys de cinc anys, va enterrar-se el sistema de relacions internacionals que dominava el món des de la postguerra"
L'estat actual sobre les armes nuclears el podeu estudiar al següent vídeo/document
- Un futur amb menys armes nuclears. http://www.tv3.cat/videos/2825690
El Tractat de no-proliferació d'armes nuclears
The Nuclear Non-Proliferation Treaty Review Conference . Data 10/05/2010
Font: YouTube
-------------------------------------
L4AP2_Conflicte àrabo-israelí
EL CONFLICTE ARABO - ISRAELÍ
|
Després de la desintegració de l’Imperi Otomà com a conseqüència de la Primera Guerra Mundial, el territori de Palestina va convertir-se en un protectorat britànic
habitat majoritàriament per població de religió musulmana, però amb una presència important de jueus.
Activitats
1. En aquestos dos textos podem veure les promeses que va fer el govern britànic a àrabs i jueus els anys de la I Guerra Mundial.
Les contradiccions mereixen un comentari.
| Promeses britàniques als àrabs |
"Pel que fa a les regions que es troben a l’interior de les fronteres propostes (és a dir, els territoris àrabs de l’Imperi otomà, excepte l’actual Líban), jo estic autoritzat a donar-li les següents garanties:
1. (...) la Gran Bretanya es presta a reconèixer la independència dels àrabs i a sostenir-la, en totes les regions situades en el territori reclamat pel cherif de La Meca.
2. La Gran Bretanya aportarà la seva garantia als Llocs Sants contra tota agressió exterior (...).
3. La Gran Bretanya oferirà als Àrabs els seus consells i els ajudarà a instal·lar els governs apropiats."
Carta de Mac-Mahon , Alt comissari anglès a Egipte,al cherif de La Meca, 24 d’octubre de 1915
|
| Promeses britàniques als jueus |
"El govern de Sa Majestat considera favorablement l’establiment a Palestina d’una llar nacional per al poble jueu, i emprarà tots els seus esforços per a la realització d’aquest objectiu essent clarament entès que res no serà fet que pugui atemptar els drets civils i religiosos de les col·lectivitats no jueves existents a Palestina, ni als drets ni a l’estàtus polític què els jueus gaudeixen en altres països."
Carta del ministre d’exteriors britànic Balfour a lord Rotschild , representant de la Federació sionista, novembre de 1917.
|
Per tal d'entendre la situació fixeu molt bé i intenteu respondre a aquestes preguntes per tal d'assegurar-vos que s'ha entès bé
- Quines eren les col·lectivitats no jueves a Palestina quan es va escriure la carta de 1917?
- Explica les contradiccions entre les dos promeses.
- Ha portat la situació de Palestina a conflictives?
- Com es troba aquest problema actualment?
Per si vols llegir les respostes
- Quines eren les col·lectivitats no jueves a Palestina quan es va escriure la carta de 1917?
Fonamentalment els palestins, que eren la majoria de la població. Els palestins eren musulmans, però també n'hi havia molts cristians (ortodoxos, maronites, catòlics, etc.).
- Explica les contradiccions entre les dos promeses.
Si el territori de Palestina, una vegada desaparegut l'imperi otomà, quedava sota jurisdicció d'una independitzada monarquia àrab, era impossible convertir-lo, al mateix temps,
en "una llar nacional per al poble jueu". Aquesta incompatibilitat es feia més palesa pel caràcter confessional que amb tota seguretat tindria qualsevol dels dos estats.
- Ha portat la situació de Palestina a conflictives?
Des del primer moment el món àrab no va acceptar la implantació de l’estat d’Israel a Palestina. El repartiment del territori i la creació de l'Estat d'Israel (1947/48) provocarà una
llarga sèrie de guerres entre el nou estat i els veïns estats àrabs. El seu naixement ja va ser l’inici de la Primera guerra entre àrabs i jueus. Israel va sobreviure i fins i tot es va
expandir Desprès vindrien tres guerres més sempre favorables a Israel. Però es crearia una situació de conflictivitat permanent que ha arribat als nostres dies.
- Com es troba aquest problema actualment?
Actualment el territori palestí s'ha quedat reduït a Gaza i Cisjordània. Als Acords d'Oslo palestins i israelians, sota la pressió dels Estats Units, es van reconèixer mútuament,
però si bé aquests territoris tenen una certa autonomia, sota l'Autoritat Nacional Palestina, encara no tenen sobirania plena. El govern israelià d’Ariel Sharon, malgrat que es tractava d’una
coalició entre la dreta i els laboristes, estava poc identificat amb els Acords d'Oslo i, per tant, amb la retirada israeliana de Gaza i Cisjordània (on es troben molts assentaments jueus).
Una nova i greu intifida manté obert el conflicte, complicada com a conseqüència dels atemptats de l’11 de setembre de 2001, la cruenta invasió del Gaza i Cisjordània per l’exercit jueu
i la construcció d’un mur de separació.
La mort de Yasser Arafat ha obert un nou període que permetia ser una mica més optimista. El recent triomf de Hamas a les darreres eleccions a Palestina ha tornat a complicar la situació.
Un govern de coalició entre Hamas i Al-Fath, molt enfrontats, va intentar posar-se d’acord sobre un possible acord amb Israel.
Finalment la franja de Gaza ha quedat sota control de Hamas i Israel l’ha atacat provocant grans destruccions.
2. Fixeu-vos en aquests mapes de la zona i aneu resseguint el procés
Fixeu-vos en la Declaració de Balfour
|
Població Palestina i jueva a la zona a compartir
| La creació de l’Estat d’Israel el 1947, l'Organització de les Nacions Unides (ONU) va establir un pla per a la divisió del territori de Palestina en dos estats, que posteriorment es coneixerien com Israel i Palestina, quedant Jerusalem com a ciutat sota el mandat internacional. Els països àrabs i els líders de la comunitat àrab a Palestina van rebutjar el pla, donant lloc a la Guerra d'Independència d'Israel, que va acabar amb la victòria delsjueus i la proclamació de l'estat d'Israel (maig de 1948-gener de 1949). |
 |  |  |
| La creació de l’Estat d’Israel va desencadenar la primera guerra araboisraeliana (maig de 1948-gener de 1949).L’anomenada guerra de la independència va acabar amb la victòria israeliana i l’adquisició de nous territoris palestins per part d’Israel. | Situació social de la zona i fixeu-vos bé... | El 1956, va esclatar una segona guerra a causa de la nacionalització del Canal de Suez realitzada pel president egipci Gamal Abdel Nasser. Francesos, britànics i israelians van atacar Egipte i van derrotar els exèrcits àrabs amb facilitat i van exigir la retirada egípcia del Canal, però, en el context de la Guerra Freda, les pressions dels governs nord-americà i soviètic van obligar els vencedors a retirar-se i signar un acord de pau. |
 |  |  |
| I el 1967 encara esclataria un tercer conflicte, l’anomenada Guerra dels Sis Dies. Després d’un període de tensió prolongada entre Israel i els seus veïns àrabs, Egipte va bloquejar el golf d’Aqaba, considerat com un espai essencial per a la navegació israeliana. En resposta, els israelians van llançar un atac preventiu que va suposar la derrota de la coalició àrab, integrada per Egipte, Jordània i Síria. La victòria israeliana va permetre que l’Estat jueu estengués la seva zona d’ocupació amb les anomenades “franges de seguretat” com a protecció davant de possibles atacs àrabs ocupant Cisjordània, Gaza, la península del Sinaí i els alts del Golan. | Un quart enfrontament, la Guerra del Yom Kippur, esclataria l’octubre de 1973, quan Egipte i Síria van llançar un atac conjunt per recuperar els territoris perduts el 1967. Novament, els israelians van infligir una derrota severa als seus atacants. | Des de 1973 no han esclatat més guerres entre Israel i els seus veïns. Inclús, les relacions entre Israel i Egipte van arribar a la normalització gràcies als acords de Camp David de 1978. Ara bé, la manca d’una guerra declarada no vol dir que no hagin existit conflictes indirectes. Per exemple, en la Guerra Civil del Líban de 1975-1990, Israel va ocupar una part del territori libanès, fet que es repetiria el 2006 quan l’exèrcit israelià va penetrar-hi sota el pretext de lluitar contra les milícies terroristes d’Hezbollah. |
-------------------------------------
L4AP3_Descolonització
El PROCÉS DE DESCOLONITZACIÓ
|
1. Causes de la descolonització
a) Afebliment econòmic i militar de les grans potències. Durant aquests quatre anys (1914-1918), la majoria de les empreses amb negocis fora d’Europa es van arruïnar i molts mercats es van perdre. Les indústries francesa i britànica de després de la guerra no estaven en condicions d’atendre els seus interessos extraeuropeus; el seu lloc va ser ocupat a l’Àsia pel Japó i en altres indrets pels Estats Units. Les economies francesa i britànica comencen a dependre de l’economia nord-americana.
b) Desig d’autodeterminació. A l’afebliment econòmic i militar de les grans potències colonials s’uneix l’aspiració universal de tots els pobles a determinar la seva pròpia vida nacional, a recuperar les peculiaritats de la seva cultura i a intervenir en la vida internacional.
c) Expansió demogràfica. Al procés descolonitzador, hi va contribuir l’expansió demogràfica dels continents dominats per Europa. El 1900 la població mundial era de 1.500 milions d’habitants; tres-cents noranta milions n’eren d’europeus. El 1950 la població del globus arribava a 2.500 milions d’habitants, però Europa només havia passat a tenir-ne 550 milions. Àsia en tenia 1.350 milions i els altres continents també n’havien experimentat un augment espectacular.
d) Els mitjans de comunicació. La premsa, la ràdio i el cine han apropat tots els pobles de la Terra. Els pobles colonials han pogut conèixer l’existència de nivells de vida,a les metròpolis molt superiors als seus, és lògic que somniessin d’assolir-los a través de l’adquisició d’una personalitat independent.
2. Tipus de processos descolonitzadors
Es poden distingir tres tipus de processos descolonitzadors:
a) Procés pacífic. De manera gradual els nacionalistes, que s’afanyen en la independència, s’han apropiat el control de l’administració. És el que va passar a l’Índia i a Tunísia.
b) Procés accelerat, sense lluita. És el que va succeir a la major part de les nacions africanes. La independència ha trobat aquests pobles sense quadres dirigents, amb problemes de desenvolupament i d’analfabetisme.
c)Guerres d’alliberament. L’enfrontament violent a l’antiga metròpoli va deixar aquests pobles en una situació de pobresa difícil de superar. És el cas d’Indonèsia amb Holanda, de l’Indo-xina francesa i d’Algèria.
3. La descolonització d’Àsia meridional
Gran Bretanya, França i Holanda van perdre totes les seves colònies d’aquesta zona al llarg del segle XX. Les independències de l’Índia i del sud-est asiàtic ofereixen un interès especial.
3.a) La independència de l’Índia
A l’Índia el procés cap a la independència va ser obra de l’anomenat Partit del Congrés. A la Primera Guerra Mundial els indis van col·laborar amb els exèrcits britànics. Després de la guerra la pressió de la petita burgesia de les ciutats, i fins i tot de les masses populars, va obligar el Regne Unit a fer certes concessions d’autogovern. L’any 1920 es van establir, al costat del virrei, que representava l’autoritat de la monarquia britànica, vint governs provincials que s’ocupaven de la gestió dels assumptes agrícoles, de la sanitat i de l’ensenyament.
Quan Gandhi va començar a controlar el Partit del Congrés la situació es va fer difícil per als britànics. Gandhi és una de les figures més nobles de la història del anticolonialisme. Postulava unes actituds de no-violència i de no-col·laboració. Si cap indi no col·laborava amb els anglesos, i aquests es trobaven obligats a fer totes les feines, haurien de marxar. Les seves idees es van estendre i el moviment de no- col·laboració va guanyar adeptes anys rera any.
L’augment vertiginós de la població va agreujar la situació de les classes populars. Els òrgans provincials, la paraula de Gandhi i la fam del poble són els tres factors que es van unir al moviment independentista. A la Segona Guerra mundial els indis van ajudar els britànics contra els japonesos, sota la promesa de la immediata independència després de la guerra. El 1947 el Regne Unit va reconèixer la independència de tres estats, separats per creences religioses: l’Índia (hindú), Pakistà(musulmà) i Ceilan (budista).
3.b) La descolonització del sud-est asiàtic (Indo-Xina i Insulíndia)
També a l’antiga Indo-xina francesa (Cambotja, Laos i Vietnam) l’oposició a la metròpoli es va suscitar durant els anys que varen seguir a la Primera Guerra Mundial, no solament els sectors populars sinó fins i tot les classes benestants i intel·lectuals es van unir en l’hostilitat a l’invasor francès.
A la Segona Guerra Mundial els japonesos van ocupar aquests territoris: al 1945 van prescindir de la feble administració francesa i van proclamar l’ Imperi d’Annam, i van col·locar al tron l’emperador Bao Dai. En els pocs mesos que va durar encara la guerra mundial van sorgir diverses organitzacions revolucionàries, la més activa de les quals era el Viet-minh, dirigida per Ho Chi Minth i el partit comunista.
Acabada la baralla, els francesos van aparèixer un altre cop al país, amb el propòsit d’organitzar el règim colonial. La guerra perla independència va esclatar. La desfeta dels vietnamites va obligar els francesos a signar la pau. El Vietnam es va dividir en dos sectors, el Nord comunista, i el Sud que va prendre el nom de República del Vietnam. Cambotja i Laos van signar convencions amb França i van ser reconegudes com a estats independents.
Però la tragèdia d’aquesta zona del món no s’havia acabat. Els Estats Units van començar a poc a poc a intervenir en els assumptes del Vietnam del Sud, amb el propòsit de substituir els francesos en l’explotació de les seves riqueses naturals, i al·legant el risc d’un control comunista de tot el sud-est asiàtic. El president Johnson va començar la intervenció el 1965. Va ser una guerra sagnant i cruel. Els Estats Units hi van abocar la seva potència militar. El 1970 el conflicte es va ampliar a Cambotja. Tres anys després l’exèrcit nord-americà es retirava, impotent per resoldre la situació militarment.
Un altre país que en aquest sector del món va arribar a la independència va ser Indonèsia. Aquest país va lluitar durament durant quatre anys per obtenir la independència. Els holandesos, la hi van haver de concedir el 1949.
4. La descolonització d’Àfrica
En un segle l’Àfrica passa, de ser el continent que els europeus es reparteixen, a ser el continent de la descolonització per antonomàsia. La majoria dels estats nous independents que han ingressat a l’ONU els darrers anys són estats africans. S’hi poden distingir dues zones:
- El nord islàmic
- El centre i el sud
4.a) Nord islàmic
Després de la Segona Guerra Mundial, quan es van desintegrar els imperis britànics i francès, les nacions àrabs van començar el procés d’alliberament que les duria a la independència.
El protectorat britànic d’Egipte. Egipte va ser el país que va obrir el procés d’alliberament. Gran Bretanya li va concedir teòricament la independència el 1922, però va continuar controlant la política exterior d’Egipte i ocupant el canal de Suez.
El 1952, un grup de coronels va destronar el rei Faruk i va separar definitivament el poble egipci de la tutela britànica. L’any següent, Nasser es va convertir en l’home fort del règim militar i, amb la nacionalització del canal de Suez, va provocar un conflicte amb Gran Bretanya, França i Israel. Nasser va practicar un neutralisme actiu, una actitud distant tant d’Estats Units com de la Unió Soviètica i es va convertir en un dels polítics més influents del Tercer Món.
L’Àfrica francesa del nord. En aquesta zona, els moviments d’emancipació van començar amb força retard. Era una zona intensament poblada per colons europeus, concentrats a les ciutats costaneres. El nivell de vida d’aquests colons contrastava amb la pobresa de les poblacions indígenes. Van ser aquestes desigualtats socials les que, en gran part, van servir de detonant de l’esclat independentista.
La independència de Tunísia i el Marroc va ser reconeguda per França el 1956. Algèria va haver de lluitar durant nou anys (1953-1962) per aconseguir-la. Més d’un milió de colons francesos vivien a Algèria i hi tenien negocis. Les grans companyies industrials hi tenien interessos. Molts fills de francesos havien nascut a terres africanes; per a molts colons Algèria era un tros irrenunciable de França.
4.b) La ràpida descolonització de l’Àfrica del centre i del sud
França i Gran Bretanya s’havien repartit una gran part dels països africans d’aquestes zones. Aquests països van iniciar, a mitjan decenni dels cinquanta, la lluita per la independència. Va ser un procés rapidíssim, conduït per líders que s’havien format a les universitats de les metròpolis. En cinc anys, de 1957 a 1962, van accedir a la independència vint-i-nou joves estats. L’any 1960 ha estat anomenat l’any d’Àfrica, ja que és el de ritme descolonitzador més intens.
5. Conseqüències del procés descolonitzador
Les posicions d’occident
El cicle descolonitzador, que ha transformat el quadre polític del món i, com a conseqüència, les economies, les societats, la cultura i les relacions internacionals, ha provocat reaccions diverses a les antigues metròpolis i als nous estats.
Quina ha estat la posició adoptada per les antigues metròpolis?
Gran Bretanya. Sembla haver estat el país més pràctic, el que va acceptar abans el caràcter irreversible del procés descolonitzador.
La doctrina de la tutel.la va ser la fórmula aplicada. A les seves colònies es van organitzar parlaments; s’hi asseien funcionaris britànics nomenats des de Londres, representants dels colons britànics i portaveus dels indígenes. Aquests parlaments van anar adquirint cada vegada més atribucions. Un cop l’administració de la colònia va quedar convertida en un règim parlamentari, s’associava els representants indígenes al Consell executiu (govern), s’organitzaven partits polítics i s’estimulava, per mitjà de la premsa, la difusió dels temes d’interès col·lectiu per formar un estat d’opinió. Així van sorgir en molt territoris de diversos continents petites Anglaterres.
El darrer pas va ser la creació d’una comunitat de pobles d’origen britànic, la Commonwealth, el 1931. A la carta fundacional s’atorgava la independència als territoris colonials que mostraven un major grau de maduresa política. Les bases d’unió eren la corona britànica i una cultura i uns interessos comuns. No obstant això la dissolució de l’Imperi va ser lenta.
França. Aquest país va adoptar una política d’assimilació. Va intentar difondre l’idioma i la cultura pel seu imperi, però sense calcular en cap moment que la desembocadura seria l’emancipació. En acabar la Segona Guerra Mundial va organitzar laUnió Franca (1946). Les colònies volien la independència i la política d’assimilació només aconseguia provocar tensions.
El 1958 va formular una consulta a les colònies i se’ls va plantejar diverses disjuntives
· Continuar sent colònies en el si de la Unió, integrades a França.
· Transformar-se en departaments o províncies franceses.
· Separar-se de França.
La majoria van decidir la separació, si bé no total perquè van manifestar el desig de mantenir certs vincles econòmics i culturals.
Bèlgica i Holanda. Aquests dos països que s’havien instal·lat al Congo Belga i Indonèsia respectivament, es van preocupar de la promoció material de l’indígena, de millorar-ne la situació econòmica. Però van rebutjar qualsevol promoció cultural, que podria accelerar l’afany d’independència. Aquesta contradicció els va dur a un fracàs.
Al Congo Belga, el patró, a més del lloc de treball, havia de subministrar habitatge, atenció mèdica i diversos tipus d’assegurances, però els congolesos no en van quedar satisfets. En el discurs d’independència (1960) pronunciat pel líder Patrice Lumumba davant el rei Balduí de Bèlgica, les acusacions més dures es van centrar en aquest intent de perpetuar la minoria d’edat cultural i política.
Portugal. Aquest país va considerar que les colònies formaven part de l’estat i es va oposar a qualsevol concessió. A Angola i Moçambic, hi vivien molts colons portuguesos, i els interessos que els unien a la metròpoli eren molt forts. Una llarga guerra d’alliberament no va aconseguir resultats definitius. Va ser la Revolució del 25 d’abril de 1974 a Portugal que, pel fet de canviar el règim polític portuguès , va iniciar la dissolució de l’imperi.
RESUM DE LA DESCOLONITZACIÓ
Esquema:
1. Antecedents del moviment descolonitzador
2. Causes de la descolonització
3. Els moviments d’alliberament
4. Descolonització d’Àfrica.
5. El subdesenvolupament
6.Neocolonialisme i dependència econòmica
1. Antecedents del moviment descolonitzador.
Hi ha diversos factors lligats, són:
- El període d’entreguerres, quan l’opinió pública pressionà contra la colonització
- L’actitud de les dues superpotències clarament anticolonialista. El president Wilson i els seus “14 punts” per part dels EUA i la IIIª Internacional de banda soviètica. Les accions de la SDN (Societat de Nacions) primer i de l’ONU (Organització de les Nacions Unides) després.
- La IIª Guerra Mundial posà de manifest la debilitat de les potencies colonials i a molts de llurs dominis era força estesa l’opinió de que acabada la conflagració, no es volia el retorn al colonialisme. Així doncs, França, Gran Bretanya i Holanda, molt debilitades econòmicament i militar en la immediata postguerra, van tenir serioses dificultats alhora de restablir l’ordre colonial front els moviments d’alliberament, van haver de cedir i negociar tot seguit, les independències.
2. Causes de la descolonització.
- les pròpies potències colonials inconscientment van preparar una classe alt-aburgesada de fills de caps tribals, als quals se’ls inculca l’ideal política de “nació”
- les idees religioses quan prediquen la igualtat entre les persones i els drets dels febles
- el marxisme, pel qual descolonitzar significa tallar les bases econòmiques capitalistes i preparen una gran massa procliu al socialisme, per tant, els partits comunistes recolzaren els moviments d’alliberament
3. Els moviments d’alliberament. Després de la IIª Guerra Mundial, els moviments nacionalistes van estendre’s arreu i van veure augmentar enormement llur influència i prestigi,
difonent ideals independentistes 1 creant organitzacions polítiques 1 sovint, militars.
Els podem classificar-los en quatre grups:
- els inspirats pel partit comunista (Vietnam, Cambodtja)
- els nacionalistes (Partit del Congrés indi, el FAN (Front d’Alliberament Nacional) algenià)
- els islàmics, realitzen una fusió entre la identitat religiosa i la nacional
- els ètnics, sovint enfrontats entre ells, a l’Àfrica negra
4. Descolonització d’Àfrica.
Del 1955 al 1965 hi ha una veritable successió d’independències.
Ghana és el primer país en emancipar-se el 1957.
El 1958 ho fa Guinea.
El 1960 és l’”Any Africà”, s’independitzen:
- Camerun, Congo-Brazzaville, Gabon, Txad i la República Centrafricana, que coordinen llurs polítiques duaneres i econòmiques, creant la Unió de Repúbliques Centrafricanes
- Togo, Costa d’Ivori, Dahomey, Alt Volta i Níger que constitueixen la Unió Shel-Benin
- Nigèria, Senegal, Malí, Madagascar, Somàlia, Mauritània i Congo
El 1961 es va donar l’emancipació de Serra Leona 1 Tanganika que formaran el 1964 Tanzánia juntament amb Zanzíbar.
El 1962; Uganda, Ruanda i Burundi; l’an següent Kènia i el 1965-66 Gàmbia.
Al Marroc, el 1956 França i el soldà Mohamed V negociaren la fi del protectorat.
A Tunísia Burgiba va fer el mateix, proclamant la república el 1957.
A Algèria la independència provoca una guerra contra França que costa 30.000 morts, pels acords d’Evian (1962) França va lliurar el país al Front d’Alliberament Nacional.
A l’Àfrica subsahariana, la majoria dels territoris van passar a la independència d’una manera pactada i gradual, excepte Kenya on la insurrecció dels Mau-Mau (1950-53) va causar més de 40.000 morts.
També s ‘aconseguí violentament l’emancipació a Madagascar. El cas més conflictiu va ser però, el del Congo Belga, van haver disturbis importants el 1958, i el 1960 es va atorgar la independència a
aquest territori, fent-la extensiva també a Rwanda i Burundi. La primera expressió de neocolonialisme fou la secessió katangenya amb la intervenció de les companyies minaires belgues, va provocar un nou focus
de tensió internacional i d’enfrontament Est-Oest.
A l’Àfrica Austral el 1961 la Unió Sudafricana va abandonar el Commonwelath i va refermar un règim d’apartheid; és a dir, de separació de les comunitats negra i índia.
El 1963 Rhodèsia del Nord esdevingué Zàmbia, mentre els blancs del Sud proclamaren unilateralment la independència i van instaurar un règim —com el sudafricà— de discriminació racial.
5. El subdesenvolupament. La Conferència de Bandunq (1955) representà la conscienciació deis països del Tercer Món front aquest problema. La causa del qual és la desarticulació i desintegració de les
economies que impedeix els intercanvis en el seu desenvolupament. A inés els països subdesenvolupats són tradicionalment productors de primeres matèries, els preus de les quals no els determinen ells, sinó que
ho fan els països desenvolupats, els quals negocien a la baixa mentre ho fan a l’alça amb llur producció (indústria i tecnologia), produint una relació desfavorable pels pobres que cada vegada ho són més.
D’altra banda, la indústria predominant en el Tercer Món és l’extractiva de minerals que acostuma trobar—se a mans de societats estrangeres que repatrien llurs beneficis.
6. Neocolonialisme i dependència econòmica. Els mecanismes pels quals el neocolonialisme actua al Tercer Món , tot impedint que les seves economies puguin reeixir són:
- la dependència comercial, els preus els fixen les grans borses internacionals
- la dependència financera, els préstecs es demanen per pagar les importacions o les guerres o conflictes que ha provocat la caòtica situació política
- la dependència tecnològica
-------------------------------------
L4AP4_Material didàctic suport: com llegir i interpretar un mapa historiogràfic
Material didàctic de suport:
|
El mapa històric reflecteix fets i esdeveniments en un espai i temps determinat.
És un terme ampli i pot donar nom a un mapa antic (recull una situació allunyada temporlemnt de nosaltres) i també un mapa actual temàtic i que representa un fet actual.
És una eina molt útil per situar geogràficament dades de qualsevol mena (econòmiques, militars, demogràfiques, polítiques, culturals, ofereix la possibilitat de sintetitzar
situacions complexes i és una font d' informació imprescindible.
Observeu aquest mapes històrics
Colonialism in Africa, 1945
Font: http://go.hrw.com/hrw.nd/gohrw_rls1/pKeywordResults?keyword=st9%20africa%201945
|
 |
Mapa del món en Guerra Freda el 1980
Font: http://ca.wikipedia.org/wiki/Guerra_Freda |
 |
Per entendre i treballar cal tenir en compte aquest punts:
1.Observar el mapa i situar-lo històricament
Aquí hem d' incloure les llegendes ( són la base de la informació) a peu de mapa.
|
2. Descriure el mapa
S' ha d' explicar:
- el tema concret del que informa el mapa
- la cronologia que abasta.
- l' espai geogràfic general que inclou el mapa i esmentar les unitats polítiques més importants que hi apareixen
|
3.Causes
- Aquí hauràs de contextualitzar històricament el mapa
|
4. Conclusions
- s' ha de fer una reflexió sobre la importància dels fets descrits.
|
- La descolonització d‘Àsia http://www.atlas-historique.net/1945-1989/cartes/AsieIndependance.html
- La descolonització d’ Àfrica http://www.atlas-historique.net/1945-1989/cartes/AfriqueDecolonisation.html
- La descolonització d’ Oceania http://www.atlas-historique.net/1945-1989/cartes/AfriqueDecolonisation.html
- La creación de la Organización de las Naciones Unidas (1946)
- El mundo de posguerra (1946)
- La Europa de posguerra (1946)
- La Guerra Fría 1945-1960
- La Guerra Fría 1960-1991
- La Europa de la Guerra Fría
- El telón de acero
- La partición de la India británica
- Los bloques en la guerra fría
- El fin del protectorado británico en Palestina y la creación del Estado de Israel (1948)
- La división de Palestina 1947-1949
- La primera guerra árabe-israelí 1948-1949
- La Europa comunista en 1949
- La división de Alemania y de Berlín
- Las consecuencias del conflicto en Oceanía (1950)
- Mapas de la Guerra de Corea
- La guerra de Corea, julio-septiembre 1950
- La guerra de Corea, septiembre-noviembre 1950
- La guerra de Corea, noviembre 1950-enero 1951
- La guerra de Corea, enero 1951-julio 1953
- La guerra de Indochina (1946-1954)
- La crisis de Suez en 1956
- La ocupación del Sinaí 1956
- La situación geopolítica del mundo en 1957
- La situación de Europa en 1957
- La descolonización
- La ampliación de la ONU con los nuevos estados independientes(1946-1989)
- La situación geopolítica del mundo en 1962
- La crisis de los misiles en Cuba
- La Guerra de los Seis Días 1967
- La partición chipriota (1974)
- La "Ostpolitik" de Willy Brandt
- La Yugoslavia de Tito en 1974
- La Guerra de Vietnam
- La Guerra de Yom Kippur 1973
- La anexión del Golán por Israel (1981)
- La Guerra Irán-Irak
- Escenari Geopolítico del Medio Oriente
Font: http://www.historiasiglo20.org/MAPA/index.htm
-------------------------------------
L4AC1_Tasca. Activitats S1_14-15
HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI
LLiurament 4t
|
Heu d'escollir una de les dues opcions (A/B). [C/u 10 punts]
Opció A
1. Observeu el mapa següent i contesteu a les qüestions [3 punts]
| Descolonització |
 |
Font: WWW.atlas-historique.net08-2002
A continuació:
- Heu de seleccionar i escriure el territori escollit................
- Assenyaleu el període de la seva descolonització...........
- Esmenteu algunes característiques relacionades amb el seu procés descolonitzador.....
2. Llegiu la resolució 1514 de l'ONU sobre la concessió de la independència als països i pobles colonials i presteu atenció als set punts de la declaració. [2 punts]
A continuació seleccioneu el punt que al vostre parer us sembli més important i justifiqueu el perquè
- punt 1................
- justificació..........
3. Observeu el mapa següent i contesteu a les qüestions. [3 punts]
| Països participants en la Conferència de Bandung (1955) |
 |
Font:Wikipèdia
- Digueu, al menys, el nom de 4 països que vàrem participar
1...............................2................................3......................................4.............................................. [2 punts]
- Digueu, al menys, el nom de 2 líders independentistes [1 punt]
1...............................2................................
4. Definiu el terme "Països no alineats". [2 punts]
Opció B
Observeu aquestes imatges i responeu a les següents qüestions.
El “mur de la vergonya” segons els occidentals
Imatge 1. Mapa de la ciutat de Berlín
|
El “mur de protecció antifeixista” segons els orientals
Imatge 2. Aixecament del mur
|
 |  |
1. Descriviu una de les dues imatges i digueu de què tracta. [3 punts]
2. Digueu quin és el context històric de les dades que us proporciona la font (quan i per què fou aixecat el Mur de Berlín). [3 punts]
3. D'aquesta llista de conflictes durant la Guerra Freda esculliu al menys un d'ells i justifiqueu perquè et sembla un conflicte propi del
període (recordeu la presència de les superpotències).[2 punts]
| Llista de conflictes |
| 1947 Matances en el Punjab 1948 1r. Guerra arabo-israelí 1950 Guerra de Corea 1952 Rebel·lió Mau-Mau a Kenya 1954 Derrota francesa en Vietnam 1956 Guerra de Suez 1956 Rebel·lió en Hongria 1956 Independència d'Argèlia 1959 Revolució socialista en Cuba 1960 Guerra civil del Congo 1961 Fallida invasió a Cuba 1963 Conflicte de Xipre 1964 Guerra de Vietnam . 1965 Intervenció en R.Dominicana 1967 Guerra dels Sis Dies 1967 Guerra Civil en Biafra 1968 Rebel·lió en Txecoslovàquia 1973 Guerra del Yon-Kipur 1975 Guerra Civil en Angola 1977 Guerra Civil en el Líban 1979 Intervenció russa en Afganistan |
- Conflicte
- Justificació
4. Definiu un d'aquest tres termes "Pacte de Varsòvia", "Teló d'acer" o "Mao Zedong".[2 punts]
-------------------------------------
L4ACR1_Activitats S1_14-15
HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI
LLiurament 4t
|
Heu d'escollir una de les dues opcions (A/B). [C/u 10 punts]
Opció A
1. Observeu el mapa següent i contesteu a les qüestions [3 punts]
| Descolonització |
 |
Font: WWW.atlas-historique.net08-2002
A continuació:
- Heu de seleccionar i escriure el territori escollit................
- Assenyaleu el període de la seva descolonització...........
- Esmenteu algunes característiques relacionades amb el seu procés descolonitzador.....
2. Llegiu la resolució 1514 de l'ONU sobre la concessió de la independència als països i pobles colonials i presteu atenció als set punts de la
declaració. [2 punts]
A continuació seleccioneu el punt que al vostre parer us semblli més important i justifiqueu el perquè
- punt 1................
- justificació..........
3. Observeu el mapa següent i contesteu a les qüestions. [3 punts]
| Països participants en la Conferència de Bandung (1955) |
 |
Font:Wikipèdia
- Digueu, al menys, el nom de 4 països que hi varen participar
1...............................2................................3......................................4..............................................[2 punts]
- Digueu, al menys, el nom de 2 líders independentistes [1 punt]
1...............................2................................
4. Definiu el terme "Països no alineats". [2 punts]
Opció B
Observeu aquestes imatges i responeu a les següents qüestions.
El “mur de la vergonya” segons els occidentals
Imatge 1. Mapa de la ciutat de Berlín
|
El “mur de protecció antifeixista” segons els orientals
Imatge 2. Aixecament del mur
|
| |
1. Descriviu una de les dues imatges i digueu de què tracta. [3 punts]
2. Digueu quin és el context històric de les dades que us proporciona la font (quan i per què fou aixecat el Mur de Berlín). [3 punts]
3. D'aquesta llista de conflictes durant la Guerra Freda esculliu al menys un d'ells i justifiqueu perquè et sembla un conflicte propi del període (recordeu la presència de les superpotències).[2 punts]
| Llista de conflictes |
| 1947 Matances al Punjab 1948 1ra. Guerra arabo-israelí 1950 Guerra de Corea 1952 Rebel·lió Mau-Mau a Kenya 1954 Derrota francesa al Vietnam 1956 Guerra de Suez 1956 Rebel·lió a Hongria 1956 Independència d'Algèria 1959 Revolució socialista a Cuba 1960 Guerra civil del Congo 1961 Fallida invasió a Cuba 1963 Conflicte de Xipre 1964 Guerra de Vietnam . 1965 Intervenció a la R.Dominicana 1967 Guerra dels Sis Dies 1967 Guerra Civil a Biafra 1968 Rebel·lió a Txecoslovàquia 1973 Guerra del Yom-Kipur 1975 Guerra Civil a Angola 1977 Guerra Civil al Líban 1979 Intervenció russa a l'Afganistan |
- Conflicte
- Justificació
4. Definiu un d'aquest tres termes "Pacte de Varsòvia", "Teló d'acer" o "Mao Zedong".[2 punts]
-------------------------------------
Solucionari de les activitats amb retroacció S1_14-15
HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI
SOLUCIONARI. LLIURAMENT 4T
|
Heu d'escollir una de les dues opcions (A/B). [C/u 10 punts]
Opció A
1. Observeu el mapa següent i contesteu a les qüestions [3 punts]
| Descolonització |
 |
Font: WWW.atlas-historique.net08-2002
A continuació:
- Heu de seleccionar i escriure el territori escollit.................Algèria (1 punt)
- Assenyaleu el període de la seva descolonització...........Entre els anys 1954 i 1962 (1 punt)
- Esmenteu algunes característiques relacionades amb el seu procés descolonitzador......Algèria, va ser colònia francesa desde1830 i fins a la
- seva independència l'any 1962. Després de la Segona Guerra mundial, entre la població Argelita va sorgir un sentiment d'independència. Un motiu
- d'aquest sentiment va ser la conseqüència que els francesos tractessin de mala manera als angelins, després de que aquests últims, mitjançant el
- seu exèrcit, ajudessin a alliberar França.
Mitjançant l'exèrcit i guerrilles de civils, van lluitar per la seva alliberació i al 1962 Algèria era independent de França, tinguen com a conseqüència - l'expulsió de minories socials del país i formant així un estat socialista i islàmic.(1 punt)
2. Llegiu la resolució 1514 de l'ONU sobre la concessió de la independència als països i pobles colonials i presteu atenció als set punts de la
declaració. [2 punts]
A continuació seleccioneu el punt que al vostre parer us semblin més importants i justifiqueu el perquè. (2 punts c/u 1 punt)
- punt 1................ Un dels punts més importants i crec que més fonamentals és el de prohibir qualsevol acte que vagi en contra de la pau i la llibertat d'un poble.
- justificació..........Es un punt important de subratllar, ja que molts països tractaven les seves colònies com camps de concentració, esclavitzant i privatitzant als
- habitants de la colònia
3. Observeu el mapa següent i contesteu a les qüestions. [3 punts]
| Països participants en la Conferència de Bandung (1955) |
 |
Font:Wikipèdia
- Digueu, al menys, el nom de 4 països que vàrem participar
- LListat de països:Afganistán, AràbiaSaudita, Camboya, Ceilán, China, Chipre, Egipto, Etiopía, Filipinas, India, Indonesia, Irán, Iraq, Japón, Jordania, Laos, Líbano,Liberia, Libia, Nepal,
1...............................2................................3......................................4.............................................. [2 punts]
- Digueu, al menys, el nom de 2 líders independentistes [1 punt]
4. Definiu el terme "Països no alineats". [2 punts]
"és una organització internacional que agrupava 118 Estats el 2008 (17 Estats i 9 organitzacions internacionals hi tenen a més l'estatut d'observador), que es defineixen com a "no sentir-se alineats ni amb, ni contra de cap gran potència mundial". L'objectiu de l'organització tal com es va definir a la «Declaració de l'Havana» de 1979 és assegurar «La independència nacional, la sobirania, la integritat territorial i la seguretat dels països no alineats en la seva lluita contra l'imperialisme, el colonialisme, el neocolonialisme, la segregació, el racisme, el sionisme, i tota forma d'agressió estrangera, d'ocupació, de domini, d'interferència o d'hegemonia de part de grans potències o de blocs polítics» i de promocionar la solidaritat entre els pobles del tercer món. L'organització, que té la seu a Lusaka (Zàmbia),reagrupa prop dels dos terços dels membres de les Nacions Unides i un 55% de la població mundial."
Opció B
Observeu aquestes imatges i responeu a les següents qüestions.
El “mur de la vergonya” segons els occidentals
Imatge 1. Mapa de la ciutat de Berlín
|
El “mur de protecció antifeixista” segons els orientals
Imatge 2. Aixecament del mur
|
| |
1. Descriviu una de les dues imatges i digueu de què tracta. [3 punts]
Imatge 1
- Cal apuntar el títol
- dir quin tipus d'imatge és.. (mapa)
- descriure els dos Berlin's
Imatge 2
- Cal apuntar el títol
- dir quin tipus d'imatge és.. (fotografia)
- descriure el mur
2. Digueu quin és el context històric de les dades que us proporciona la font (quan i per què fou aixecat el Mur de Berlín). [3 punts]
Dir Guerra Freda
3. D'aquesta llista de conflictes durant la Guerra Freda esculliu al menys un d'ells i justifiqueu perquè et sembla un conflicte propi del
període (recordeu la presència de les superpotències).[2 punts]
| Llista de conflictes |
| 1947 Matances en el Punjab 1948 1r. Guerra arabo-israelí 1950 Guerra de Corea 1952 Rebel·lió Mau-Mau a Kenya 1954 Derrota francesa en Vietnam 1956 Guerra de Suez 1956 Rebel·lió en Hongria 1956 Independència d'Argèlia 1959 Revolució socialista en Cuba 1960 Guerra civil del Congo 1961 Fallida invasió a Cuba 1963 Conflicte de Xipre 1964 Guerra de Vietnam . 1965 Intervenció en R.Dominicana 1967 Guerra dels Sis Dies 1967 Guerra Civil en Biafra 1968 Rebel·lió en Txecoslovàquia 1973 Guerra del Yon-Kipur 1975 Guerra Civil en Angola 1977 Guerra Civil en el Líban 1979 Intervenció russa en Afganistan |
- Conflicte ....
- Justificació....s'enfronten
4. Definiu un d'aquest tres termes "Pacte de Varsòvia", "Teló d'acer" o "Mao Zedong".[2 punts]
Pacte de Varsòvia: Acord signat a la capital polonesa el 14 de maig de 1955 per l’URSS, Albània, Bulgària, Hongria, Polònia, la República Democràtica Alemanya, Txecoslovàquia i Romania. Amb vista a la defensa mútua, hom establí un comandament unificat per a llurs exèrcits, encapçalat per un mariscal soviètic amb residència a Moscou i sota la supervisió d’un consell polític consultiu; a més, hom decidí que periòdicament es reunirien els vuit ministres de defensa. De fet, el pacte constituí la resposta del bloc comunista a la formació de l’OTAN per part de les potències occidentals i al rearmament d’Alemanya. Albània se'n separà el 1968, arran de la invasió de Txecoslovàquia duta a terme per les tropes d’aquest pacte però sota les ordres de Moscou, amb què es demostrà que el conveni era d’un signe netament soviètic. Altrament, en les converses sobre desarmament celebrades en començar la dècada dels noranta, no intevingueren països com Polonia, Hongria, etc que aleshores ja havien assolit un règim democràtic o que havien entrat dins l’esfera occidental (República Democràtica Alemanya), la qual cosa representava de facto la fi del Pacte, fi, tanmateix, que es féu oficial l’any 1991.
Teló d'acer: és el nom amb què els mitjans polítics i de difusió anticomunistes d'occident van designar, a partir dels anys de la Guerra Freda, a les fronteres entre els països occidentals i els països socialistes de l'Est d'Europa i de l'URSS. El Teló d'Acer o la Cortina de Ferro va ser un terme encunyat per l'ex Primer Ministre britànic Winston Churchill para referir-se a la frontera, física i sobretot ideològica, que va dividir a Europa en dos després de la Segona Guerra Mundial. Churchill va popularitzar el terme en una conferència als Estats Units en 1946, on va dir: des de Stettin, al Bàltic, a Trieste, a l'Adriàtic, ha caigut sobre el continent (Europa) un teló d'acer. Winston Churchill
Mao Zedong: Va ser un dels fundadors del Partit Comunista de Xina. El 1949 després d'una llarga guerra civil proclamà la República Popular de Xina. Va ser President del Politburó del Partit Comunista de Xina des del 1943 i president del Comitè Central del Partit Comunista de Xina des del 1945 fins a la seva mort. Sota aquest lideratge, el Partit Comunista governa Xina com a resultat de la victòria en la guerra civil xinesa i en funda la República Popular de la Xina el 1949. Mao va desenvolupar una branca significada del marxisme-leninisme coneguda com a maoisme, en paral·lel a la ideologia política de l'estalinisme, i mentre estava en el poder va col·lectivitzar l'agricultura .Més endavant va encetar la Revolució Cultural
-------------------------------------
-------------------------------------
-------------------------------------
-------------------------------------
-------------------------------------
L4AM3_Cinema i descolonització
CINEMA I DESCOLONITZACIÓ
|
Índia. GHANDI
Parla sobre la vida de Mahatma Gandhi, des del seus inicis com advocat a Sudàfrica fins a convertir-se en el famós líder de l'Índia. Després de defensar els drets dels ciutadans d'origen no europeu a Sudàfrica lluitarà al costat
dels hindús que s'han convertit en ciutadans de segona classe en la seva pròpia terra i aconsegueix que es sublevin contra l'Imperi Britànic mitjançant la
-------------------------------------
L4AM4_Videos sobre la Guerra Freda
-------------------------------------
Guia d'estudi
Història del món contemporani
Introducció
L'assignatura d'Història del món contemporani és una matèria de la modalitat d'humanitats i ciències socials.Consta de un sol bloc i es desenvolupa en 5 lliuraments.La història del món contemporani permet entendre el present com una fase d'un procés inacabat, que es configura a partir d'elements del passat sobre els quals és possible actuar per modelar el futur.ProgramacióRelació dels temes generals de la matèria de cada lliurament.- Lliurament 1: Restauració, revolucions liberals, nacionalismes i imperialisme.
- Lliurament 2: Revolucions econòmiques, moviments socials, I Guerra Mundial i Revolució Russa.
- Lliurament 3: L'època d'entreguerres. La Gran Depressió. Els totalitarismes i la Segona Guerra Mundial
- Lliurament 4: Guerra Freda i descolonització
- Lliurament 5: El món des de finals del segle XX
- Pàgines Web. En les adreces trobaràs el temari de la matèria
- Materials del professor/a de la matèria
- Diverses fonts de consultes. Els enllaços d'aquestes els trobaràs a la pàgina
En el Fòrum Dubtes de la matèria, podreu exposar els vostres dubtes. Per tal de resoldre'ls pot intervenir tant el professorat de la matèria com vosaltres mateixos.En cada lliurament trobareu:
- El Pla de treball on s'indiquen els continguts i les activitats a fer en el lliurament.
- Els Recursos específics del lliurament.
- Les activitats del lliurament. Les activitats d'avaluació s'han de realitzar dins del termini del lliurament.
Sistema d'avaluació
"cliqueu aquí"-------------------------------------
fin
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada